Lletra lligada

 L'autora sent tocar un violí a Gal·les i decideix investigar-ne la història. El seu actual propietari, Greg, només li sap dir que el va comprar a un violinista anomenat Lev, que l'havia comprat a Rússia i que el violí tenia poc valor. Amb la idea que potser era un instrument italià, l'autora fa un recorregut pel món dels lutiers a Cremona, la història dels grans constructors (Stradivarius, Guarnieri del Gesù...), el tipus de música i concerts, la visita a una escola de lutieria a Cremona, especulacions de com va passar el violí d'Itàlia a Rússia, parlant també de la música als camps de concentració... Finalment l'autora coneix en Lev i acompanya la seva esposa a Rostov del Don, allà on diu que va comprar el violí a un gitano... El misteri i les especulacions s'acaben, quan envia una fotografia del violí a un dendrocronòleg, que estudia els anells de la fusta, i arriben a la conclusió que és un instrument alemanys de la meitat del s. XIX.

 Edwood, un noi negre, té un futur prometedor, tot i que els pares han desaparegut i viu amb l'àvia; i que viu a Florida als anys 60, en plena segregació racial. Gràcies a una beca, podrà estudiar en una universitat. Per un malentès, va a parar a un reformatori que es ven com un centre educatiu. Allà, on blancs i negres estan separats, s'hi cometen tortures i, fins i tot morts, que ningú no denuncia. El mateix Edwood ha de passar una tanda molt bèstia d'assots perquè vol ajudar en una baralla. En la novel·la també es veu com entre els mateixos negres també hi ha rivalitats. Ed escriu detalladament els abusos i, un dia que hi ha una visita oficial, fa que Turner, el gran amic entregui la carta a un dignatari.  Els dirigents de la Nickel volen matar l'Ed, perquè sap que ha sigut el delator, i s'escapen amb en Turner. Acaben abatent l'Ed. Turner s'escapa, refà la vida a NY, però, en homenatge a l'amic, es canvia el nom i es posa Ed. Al final de la novel.la ...