Lletra lligada

Petit tractat sobre la migdiada des de diferents àmbits (records familiars, art, literatura...), fet sobre apunts bibliogràfics i l'experiència pròpia. Records familiars i referència a alguna de les seves obres.    

Muntanyes d’Idaho, principis del s. XXI. Un home que viu a pagès i que comença a demenciar-se ha de conviure amb l’inexplicacle assassinat de la seva filla per part de la seva dona, la desaparició de l’altra filla i la nova relació amb l’Ann. Història ben travada, amb la història de l’assassinat i desaparició trossejada entre la nova relació amb l’Ann i l’exdona, Jenny, a la presó. Descripcions dels paisatges i les maneres de viure… Ann també s’ha d’enfrontar amb els maltractes del marit -derivats de la demència- i els fantasmes de la desaparició de les 3 dones.   Alterna capítols amb la vida a la presó de la Jenny.   Pel meu gust, massa salts endavant i enrere i massa fils oberts: l’assassinat de la filla, la desaparició de l’altra, la vida a la presó, la família que va atendre el pare als primers moments, el xicot que fa retrats robots de desapareguts…   L’abandono...    

Distopia. Una dona i un nen pràcticament mut sobreviuen en una cabana sense pràcticament mitjans. Ella va viure 20 anys a la ciutat, no se sap com ha anat a parar allà i el nen va entrar un dia per la porta. Misèria, supervivència: l’hort no dona prou menjar, cabana destartalada, fred, gossos salvatges, rodamons que busquen menjar, incendis, abelles que ataquen… Viuen lluny de tot amb cap referència geogràfica (només es diu que l’etiqueta d’una llauna deu estar escrita en rus o búlgar) ni històrica (sí que explica que ella havia tingut mòbil, ordinador….). Sembla un món apocalíptic. Només un home els porta menjar de manera més o menys periòdica a canvi de sexe.    Un bon dia es presenta un jove que abusa de la dona i el nen… El dia que viola la dona, el nen li clava una destral al cap. És una lluita constant contra la supervivència. Després que no apareguin més avituallaments, fugen sense èxit i han de tornar a la cabana. Es presenta l’home-avituallament, sense senderi. Quan l...

  Distopia. Ja de gran, la protagonista fa un flash-back. És jove i conviu des de fa anys en una presó subterrània amb 40 dones, totes més grans (de fet, ella hi va entrar de nena). Despersonalització total: no es poden tocar entre elles, estan vigilades 24 hores, han de fer les necessitats davant de tothom, no saben el motiu del tancament, no saben ni quin dia passen, ni si segueixen les hores de son normals… La protagonista no ha tingut la regla. Per passar l’estona s’imagina que té una relació amb un dels guardians joves i a comptar pulsacions per intentar esbrinar quins horaris segueixen.. Sense saber per què, els guàrdies marxen sobtadament i poden sortir a l’aire lliure: una altra mena de presó… Passen els anys i les 40 dones van amunt i avall en una mena de paisatge desèrtic. Tot sovint, troben presons com les seves, però amb homes i dones morts perquè no s’han pogut escapar. Se sedentaritzen una mica, fins que van morint totes les dones. La protagonista aprèn a clavar-los...

https ://elpais.com/quadern/2023-02-11/profecia-de-raul-garrigasait-despres-de-lesplendor.html Andreu, un veterinari expert en fauna periurbana, és cridat per l’Ajuntament de Barcelona per parlar de la plaga de porcs senglars a la ciutat. És una distopia, on es fan comparacions constants amb la invasió dels senglars i els excessos de la societat… Andreu és vidu de la Judit, una hebraista, i té una filla, Deborah que estudia el mateixa que la mare i s’especialitza en profecies. Hi ha constants referències al món antic, l’hebreu i la invasió… Entremig s’hi barreja la relació d’Andreu amb una estudiant, relació que la seva filla descobreix… Potser té raó el crític de l'article del País que a vegades les diferents trames queden unamica deslligades.

Relat autobiogràfic. L’autor decideix fer un retir de 10 dies de vipassana (2015) en una zona muntanyosa de la Borgonya per escriure un llibre sobre ioga i meditació, de les quals ell ja té experiència. En els 4 anys d’escriptura passa per una depressió que el porta a un ingrés de 4 mesos.    El llibre es planteja com un informe, amb capítols curts i informatius. S’hi desprèn ironia cap a certes pràctiques, però també inclou ensenyaments i agraïment als professors que ha tingut.    Segons ell mateix, té “un ego inflat, despòtic, que exercia un domini que jo aspirava a limitar, i la meditació està pensada justament per a això” (p. 14)   “Els retirs vipassana són l’entrenament comando de la meditació” (19)   “A còpia de fer-ho [meditar] és la vida mateixa la que canvia” (27)   “Freud té una segona definició de la salut psíquica, tan lluminosa com la primera: es dona quan la infelicitat neuròtica no pot arrelar en tu, sinó només la infelicitat normal. La ...

Una jove benestant novaiorquesa cau en la depressió i es busca una psiquiatra estrafolària que li recepti medicaments per poder dormir. Retrat amb ironia i mordacitat l’ambient acomodat de Manhattan l’any 2000: les galeries d’art (on ella acaba treballant), els nòvios, la vida luxosa però buida… Queda orfe jove i viu de renda. Després de ser acomiadada, es tanca al pis, s’empastilla i només surt per anar al metge. L’única visita que rep és de la Reva, una amiga histriònica i superficial. Visites graduals a una psiquiatra peculiar, sempre amb renovació de medicaments (una mica reiteratiu)... A vegades sembla un catàleg d’ansiolítics i de sèries de tv i pel·lícules que veu L’única sortida de casa és per anar al funeral de la mare de Reva, a Long Island.   Al final, decideix regalar tota la roba i joies a la Reva i buidar el pis. Amb un perfomer decideix fer una acció artística de la son: ella es medicarà per dormir tres dies seguits; l’artista entrarà a la casa, li durà el que necess...

  Retrat de la facultat de Filologia de la UB amb un estil molt peculiar (moltes frases entre parèntesis, frases inacabades, notes a peu de pàgina, títols de capítol amb enumeració típica de treballs acadèmics…) Al protagonista li “prenen” una càtedra cobejada, que s’endú l’Olivier, més jove, alternatiu, crític. La novel·la s’embranca en crítiques a la burocràcia, les conxorxes entre companys, els projectes mai resolts, els nous temaris i tendències…   Té la capacitat de produir images de veritable fàstic: un professor amb halitosi, trobada de professors al wc del departament rentant-se les dents, glopejant, passant-se el fil dental…   Morella, el professor protagonista va tenir una infància insignificant, a l’ombra del germà gran… Se’ retrata com un personatge abúlic, amb una carrera insulsa: “Tots els guardons que va guanyar li van ser concedits sense entusiasme, acompanyats d’una correcció insultant (del jurat dels premis de poesia de l’institut, dels membres del tribu...

  Intent d’explicació del destí de milers d’obres salvades i guardades per la República. Recull gairebé 17.000 obres, moltes de les quals van ser repartides a tort i a dret (museus, Església, organismes…) sense tornar als seus propietaris. Tot plegat comporta la desaparició, extraviament o no constància de multitud d’obres d’art.  

  Retrats literaris de les obres d'art que ha vist en els seus viatges, a vegades acompanyat de la Carme Salinas. Panteó de Roma, capella dels Scrovegni, Giorgione, Tintoretto, Cezanne, pel·lícula Ordet , Cézanne, Bernini...

  “El gos cosmopolita”: Retrat literari de Diògenes i els seus contemporanis: Plató i Alexandre. A partir dels suposats actes de Diògenes, filosofa sobre l’estil de vida, amb alguns tints contemporanis.   “L’holandès volador”: rememora la història de “L’holandès errant”, de Richard Wagner. Buscant-ne els orígens, aprofita per explicar l’expansió comercial oriental d’Holanda al segle XVII. El 1619 es funda Batàvia (actual Jakarta) per desbancar Goa. Batàvia es va convertir en un conglomerat de barreges d’ètnies i llengües. Els mariners patien moltes malalties, especialment escorbut, tifus, febre groga, sífilis… Per tant, no és estrany la idea d’un vaixell ple de cadàvers solcant els mars. Destaca el mariner frisó Barend Fokkesz, perquè aconseguia fer el viatge fins a Java en menys de 6 mesos.   “Blaise Pascal ja havia avisat [...] que tota la infelicitat de l’home prové de la seva incapacitat de quedar-se quiet a casa” p. 66   Fa una analogia de l’holandès errant amb ...

  Teresa Uzeda, matriarca de l'aristocràcia de Catània, princesa de Francalanza i vídua de Consalvo Uzeda, mor. El fastuós funeral és una mostra de llagoteria, hipocresia i interessos creats: tothom està més preocupat pel testament que per l'exagerat enterrament. Totes les famílies nobles hi desfilen en pura aparença.   Quan va arribar al matrimoni, la hisenda estava arruïnada i ella la va alçar, fent servir els fills sense cap tipus de pietat: casaments no desitjats, fills donats a la religió...   Antecessora de Il Gattopardo , hi té moltes semblances.   La lectura del testament esdevé una mena de kermesse: hi assisteix tota la societat catanesa, bisbe inclòs. Deixa dos hereus (escàndol!): Consalvo, l'hereu, i Raimondo (el preferit i que viu a Florència; casat, però faldillers). Legitimaris: Lodovico (prior) i Angiolina (sor Maria Crocifissa). A aquesta última, només néixer, ja la va vestir amb l'hàbit i es va educar en un convent. A Ferdinando li deixa la hisenda d...

  Un manlleuenc que viu i treballa a Barcelona. A la ciutat, visita sovint exposicions a la sala Parés, va al Liceu, al teatre (a l'estrena de   Maria Rosa , per exemple), als toros i a passejar a Montjuïc, Besòs, Poblenou... També visita els cementiris. Repassa l'actualitat, sobretot l'atemptat del Liceu i la sentència de mort de l'acusat. Quan puja a la Plana, en fa un retrat enyoradís: passeja les nebodes, va a la Gleva, va a missa...   Un dia va a la Gleva a veure Mn. Cinto i tb se'l troba al tren, de baixada a Barcelona.   Expressa, de tant en tant, aixafament moral...   P. 107 i s parla de l'escàndol Mn. Cinto. També de la mort i enterrament de Pitarra.

  Retrat autobiogràfic d’una jove de família modesta que somia ser escriptora. Explica amb una certa innocència la vida quotidiana: feines precàries, ganes de casar-se, malalties familiars, pocs recursos…  també hi inclou esments a la història: ascens de Hitler, Mussolini… Viu per escriure poesia. Les relacions amb els pares són distants: la mare només vol que es casi i el pare només parla de la socialdemocràcia.   Es casa amb 18 anys amb el seu editor de 53. Dinamarca es veu com un país empobrit…   Els fracassos amorosos van en consonància amb l’èxit literari, un avortament, els fills (dos de propis i un d’adoptat) i l’addicció a la petidina, medicaments que el seu marit metge (el 3r) li dona pel mal d’orella… Acaba tan enganxada que l’ingressen i al marit també (té psicosis)... Acaba enamorant-se d’en Víctor, tornant a casa però continua consumint. L’únic remei és comprar-se una casa fora de Copenhaguen. Acaba la novel·la dient que ara es troba bé però que sempre q...

  Prosa i arguments fàcils. La difícil vida dels homosexuals a la Islàndia dels anys 60 i el masclisme…   Importància del clima, d'erupcions... També del món literari, de joves que intenten obrir se camí fent d'escriptors.   Vida a l interior de les cases. Vida solitària dels pares a qui els fills han marxat de casa. Àpat de Nadal.   La protagonista marxa a Copenhaguen, on ja vivia l amic homosexual (ambient més liberal, tot i que s’han de casar per dissimular).   La protagonista sap danès perquè quan va néixer encara tenien rei de Dinamarca i, amés, a casa tenien força llibres en danès i diccionaris.

  Abans d’entrar en el tema de l’holocaust, Sierra fa un repàs a les persecucions històriques que ha patit el poble gitano. També aclareix els termes ‘gitano, roma, romaní, holocaust, shoah…’. Parla de com se’ls va veure durant el Romanticisme, els estudis antropològics a què van ser sotmesos (mesures de crani), com van ser exposats com a espècimens… Cita l’ús que en va fer Riefenstahl per gravar Tiefland (p. 47) Ja a principis de segle a Europa hi ha polítiques de discriminació, recolzat per estudis eugenèsics.   Gairebé van morir 2 milions de polonesos no jueus als camps de concentració (p. 70)   Pel que fa a gitanos, es calcula que n’hi van morir cap a mig milió, un nn 70 o 80 per cent de la població gitana europea, tot i que és molt difícil el càlcul: falta de censos, d’estudis…   Cita el llibre Miguel Martorell El expolio nazi   Fotografies de molta qualitat, la majoria d’accés públic.

  Un xarnego (Manolo Pijoaparte ) coneix noia rica en una revetlla on ell es cola. La retroba per casualitat en una casa d'estiueig a Blanes i s hi allita. Resulta ser la criada. Gran capacitat descriptiva dels barris pobres i del cos de la dona. Maca la història dels turistes francesos a Ronda que es volen emportar Manolo a Paris: “Los Moreau pertenecían a esa clase de turistas que se sirven de la ilusión de los indígenas como de un puente para alcanzar el mito, que luego, cuando ya no necesitan, destruyen tras de sí.” (p. 99)   Teresa i Manolo es veuen més sovint ja que Maruja està greument malalta. Teresa es pensa que Manolo és un obrer amb consciència de classe i ell ha de dissimular.    Maruja acaba morint i Manolo i Teresa flirtegen… Tot i que a voltes té un estil pel meu gust massa barroc, és una excel·lent anàlisi de la Barcelona del 60: burgesia, lluita estudiantil, barris obrers, delinqüència...

  Novel·leta sobre una botànica francesa de 40 anys, que ha d’anar a Kyoto a recollir el testament del seu pare, un prestigiós antiquari, que no ha conegut mai. Allà l’espera en Paul, un belga, que va ser assessor del pare i li fa de guia per temples, restaurants…. Les seves vides s’acaben d’unir (ell és vidu). Descripció dels jardins, misticisme… Inclou petits relats sobre rondalles japoneses antigues. --

Segona lectura. En una ciutat fronterera de l’Imperi, sense nom i en una època sense definir, s’espera l’atac d’uns bàrbars, fet tan improbable i eteri com tot plegat. El protagonista, un magistrat gris, amb pulsions intel·lectuals, explica en primera persona com un coronel es presenta i fa incursions a la frontera per capturar bàrbars, que ell considera enemics. L'arbitrarietat de les decisions, la burocràcia, la necessitat de tenir uns enemics, la por al desconegut. Feta aquesta feina, el coronel torna a l’enyorada ciutat. El protagonista, doncs, intenta dignificar la vida dels presoners, els allibera, i es cuida d’una noia cega, malgrat la precarietat d’on viu… El deixo...

  Amb un exercici de suposada sinceritat, Landero explica un crisi gairebé existencial: vol escriure un diari, però ha esgotat temes, es considera mediocre (també com a professor), aparenta saber molt, però sap poc; fa un repàs de les lectures que l'han marcat, però tampoc sabria dir-ne gran cosa... Metàfora: no sap trobar la tomba dels pares i deixa el ram de flors en una tomba qualsevol.   ​​"No escribas lo que sientes, escribe lo que recuerdas y dirás la verdad, como decía no recuerdo quién. Así que no hay más que salir a pasear por el bosque del tiempo ya vivido, sin otro rumbo que el azar" p. 11-12   No creo que l’escriptura es pugui considerar un ofici (p. 53-54)   També hi mescla la història d’algun paisà seu, com Pache, que no tenia res, no trobava sentit a la vida i volia saber… Va muntar una mena de botiga-bar enmig del no-res, es va saciar d’escoltar els altres i es va suïcidar.   Explica com estimula els alumnes: han de tenir sempre l...

Obre el llibre un pròleg titulat “En revisió permanent” on ens parla —de manera un pèl desordenada— del fet d’escriure, de la història de la indigent que cada dia veu al cafè de l’Òpera, d’autors que l’han marcat, dels seus problemes psiquiatres… I llavors comença l’autobiografia pròpiament dita. Un retrat elegíac d’una infantesa d’estius al poble i la resta de l’any a Palma. Només vol parlar d’infantesa, l’època feliç. Aquesta és la seva autobiografia autoritzada.    La vida al poble és ideal: sense horaris, amb una gran amiga, piscina, platja, bicicleta, programes de tv… Estan al càrrec d’unes ties perquè els pares fan la vaivé de Palma. Vida de poble: verbena, padrins fent-la petar al carrer, músiques de moda, àvies que moren… De tant en tant, incrusta històries en 3a persona: és la vida amorosa, sovint trista, d’ella… Sembla que no s’atreveix a explicar-ho en 1a persona.   Al final de tot, parla de la sala d’espera: 4 persones que viuen juntes i que volen morir (la se...

Trieste, I Guerra Mundial. Un avi acabalat aconsegueix feina a una bella jove en plena ciutat en guerra. Li dona diners i acaben sent amants. El vell es troba malament, ho atribueix a l’amor i decideix dir a la jove que marxa una temporada de la ciutat. Mentre està convalescent no es veuen. La torna a convidar i li dona diners. El vell acaba escrivint un tractat sobre la relació vells-joves. No m’ha interessat...

De manera molt plana i didàctica ens explica la història de Vicente, un jueu polonès emigrat a l’Argentina abans de l’ascens de Hitler al poder. A Buenos Aires s’ha casat, ha tingut fills i porta el negoci del sogre, també provinents de Polònia. Pateix molt per la mare, que no s’ha mogut de Varsòvia… Per notícies sap que es comença a posar els jueus en guetos. A través de les converses de bar amb els amics, fa una bona reflexió sobre què significa ser jueu, sobretot ell que va sortir de Chelm, es va traslladar a Varsòvia i a Buenos Aires. I viu en una família no practicant… A més, a l’Argentina s’ha castellanitzat el nom, ha oblidat el ídix, etc. A més, els anys 20 se sentia culpable perquè adorava la cultura alemanya… p. 66-67: reflexió sobre per què els nazis decideixen destruir els jueus, malgrat l’heterogeneïtat del poble jueu… “El 1941 ser jueu s’havia convertit en una definició que excloïa totes les altres, en una identitat única: la que determinava milions d’éssers humans -i tam...

  Mungo, un jove protestant de Glasgow, sobreviu enmig de la precarietat i una família desestructurada: una mare a la trentena, ja és vídua, alcohòlica i sovint abandona la llar; Jodie, la germana, és l’única que protegeix una mica Mungo, però manté relacions amb un home casat; el germà Ha-ha ja és pare i viu amb la dona, la filla i la sogra. La vida d’aquests joves dels anys 80 es basa a apallissar catòlics i fer trapelleries: robar, estomacar, emborratxar-se, traficar… Al mateix bloc que el Mungo hi viu un home que maltracta la dona; un home solter titllat de marica… Mungo coneix James, un noi catòlic, que cria coloms, amb qui comença un amor que podrà durar poc (el pare de James exigeix al seu fill que conegui una noia, després d’enxampar-lo gastant diners amb línies eròtiques gais).... Un cap de setmana, per allunyar-lo del mal ambient, la mare envia Mungo amb dos borratxos a pescar… Tots dos acaben abusant de Mungo. Mungo els acaba de matant a tots dos i enfonsant-los al llac....

El jove aristocràtic Trotta (descendent de l'eslovè heroi de Solferino, de qui parla La marxa de Radetzki) viu ociosament a Viena. És fill, únic, orfe de pare, i està enamorat de la jove Elisabeth. Ens parla en primera persona   Amb la visita del seu cosí Joseph Branco, un cantamanyanes eslovè que es guanya la vida venent castanyes, coneix un jueu de Galítzia que ha viatjat a Viena per demanar la influència de Trotta per fer entrar el seu fill en el conservatori de Viena. Trotta ho aconsegueix parlant abans amb un altre amic influent.    Convidats pel jueu, Trotta i Branco se'n van a Galítzia a visitar el jueu (conductor de fiacres). Allà constata que, tot i ser en un punt remot de l'imperi, hi ha moltes semblances amb altres localitats, com Sipolje, la localitat eslovena d'on prové la seva família. Roth coneixia bé Galítzia, perquè ell en provenia.   Estant a Galítzia, es declara la guerra.   Roth sap retratar molt bé l'ambient i els pensaments de l'aristocràci...

Comprat a la casa de Saramago de Lanzarote (agost 2021). És el sisè quadern, però no es va arribar a publicar en el seu moment, per la voràgine del Nobel. La vídua va trobar el text a l’ordinador.  És un dietari en què retrata el seu dia a dia i també copia textos o conferències que fa. Hi ha entrades només apuntades, que no les va acabar de desenvolupar. Un bon lloc per conèixer escriptors portuguesos o brasilers… Alguns textos que inclou i que va publicar (com el dedicat a José Donoso) els passo per alt perquè no conec l’autor… M’interessa més la descripció de la vida que fa, la gent que el visita, detalls de la casa que he visitat... 

 Autobiografia d’aquest fill de diputat d’USC i comissari de Montserrat durant la Guerra Civil, Carles Gerhard, i nebot del músic. Amb un llenguatge planer explica la seva vida al Valls natal, el trasllat a Barcelona, l’estada a Montserrat -on mor la mare-, l’exili a França… [no l’acabo]

  Com si fos un diccionari, fa entrades molt variades, amb l’aliment com a excusa.  No l'acabo

  Llibre de gran format, amb fotografies de qualitat i portada de Miquel Barceló. Recull els articles que Manresa feu a  El País  sobre gastronomia illenca. Molt literari, no conté receptes. Esdevé un tractat d’antropologia balear. 

  Ifemelu, nigeriana que fa uns 15 anys que viu a Princeton (hi està becada) i que té nòvio negre prof. universitari, decideix deixar la feina (un blog sobre la vida dels negres a EUA, xerrades, ...) i tornar-se’n a Lagos. Retrata ambient perruqueries afros, sèries de tv….   Abans de tornar al país, s’escriu amb el seu ex, ara ja casat i que ha prosperat econòmicament.    p. 18. Al metro de NYC veus clarament el canvi de blanc a negre a mesura que deixes Manhattan. Té enyorança penetrant per Nigèria, però els seus conterranis no entenen que vulgui deixar la prosperitat americana.    Alterna el relat amb la vida còmoda i plàcida d’Obinze, el seu ex, a Lagos. A ell li va costar molt adaptar-se després de viure a Londres. Una cosina emprenedora li presenta el Cap, un mafiós, perquè li aconsegueixi feina. Evidentment es tracta d’una feina immobiliària que inclou corrupció: així funciona el país. Té la porta oberta arreu: bancs, ambaixades.... Li estranya que el...

  La història de la dona de Shakespeare en dues parts: quan Agnes és jove, viu a pagès amb una madrastra, té un xoriguer i queda embarassada (el fill de Shakespeare era tutor de llatí a la casa de l’Agnes), es casa i va a viure a casa del marit, al poble. El sogre és un ogre, que té atacs de geni. I la segona part, quan Agnes ja té canalla, un dels quals és Hamnet (= Hamlet). Fa de curandera i veu poc el marit perquè passa moltes temporades a Londres. Mai no s’esmenta el seu nom.    Ambients molt ben descrits: les feines de pagès, l’ambient als carrers d’Stratford, la feina de guanter del pare de Shakespeare, les tasques de casa…   Una part del llibre l’ocupa la malaltia de la Judit, que agafa la pesta… Quan sembla que es cura, Hamnet emmalalteix i mor… El pare arriba per l’enterrament des de Londres. Precisió lèxica i descriptiva de la malaltia, el dolor de la mare, l’amortallament…   El dramaturg fa diners i es compren una casa gran a Stratford, però el marit ...

  Com si fos una mena de Mil i una nits , els mariners grecs van relatant les seves aventures en les guàrdies dalt del vaixell Piteas en el mar de la Xina (anys 50). Sobretot, s’hi relaten amors i desamors, prostitució, sífilis, alcohol, tabac, petits robatoris… Molts dialogat… Els mariners es recreen amb els amors que han tingut en els diferents ports: Anvers, Beirut, prostíbuls del Pireu…   Bona traducció i epíleg de Jaume Almirall   A la segona part fa capítols curts, amb títols de quadres (Portrait of a man, Chagall: Cimetière, Still Life with Fruit, Sales Terriens...)  té un to més líric i heterogeni: hi ha soliloquis o diàlegs inventats en què parlen dels ports on han estat, lles malalties contretes, llenguatge del món mariner… fragments més inintel·ligibles, com escriptura automàtica, a vegades. A Chagall: Cimetière el mariner entrevista una dona que li explica com els alemanys van deportar un barri sencer...   P. 148: el malalt sent un zumzeig que no id...

  Després de viure alguns anys sense diners i haver-ne fet un llibre, Boyle es construeix una cabana en un poblet del comtat de Galway per viure sense tecnologies. El llibre és molt amè, perquè està ben escrit, combina l’experiència amb un viatge a l’illa gran de les Blasket per entendre com vivia aquella gent. Per altra banda, fa moltes reflexions sobre ecologisme, capitalisme, consumisme…    Té veïns i s’ajuden mútuament. Fins i tot, va a veure els seus pares a 250 km en autoestop. O va als pubs de la zona. Tot sovint relaciona la seva nova vida amb el seu background d’estudiant gens convençut d’Econòmiques a Galway, la seva estada a Nova York, Edimburg, Bristol…   Em sobta que, tan lligat a la terra, no faci referència a l’irlandès… Només fa algun comentari sobre noms de cançons, toponímia… però mai quedar clar si la llengua s’hi parla… Ho trobo poc orgànic.   La nòvia el deixa però ell continua. Acaba el text convidant la gent a anar al seu alberg, però no d...