Lletra lligada

  Context: Assíria: imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia 1392-934 aC (gairebé 500 anys). Ciutats importants: Assur, Nínive, Nimrud Llengües: accadi, arameu, sumeri Religió: mitologia sumèria (diluvi, Gilgamesh) Assurbanipal (últim rei de la dinastia). Regna: 669-627 aC (llatinitzat Sardanàpal) Súmer: regió sud Mesopotàmia. Primera i més antiga civilització amb escriptura del món. Segle XLV-XIX aC La història de Súmer es divideix en cinc períodes successius: ● Període d'Uruk final (al voltant de 3400 - 3100 aC.), molt innovador, que va establir els elements característics, al qual va seguir el curt període de Jemdet Nasr (c. 3100 - 2900 aC); ● període de les dinasties arcaiques (c.2900 - 2340 aC.), caracteritzat per l'existència de moltes ciutats-estat; ● Imperi accadi (c.2340 - 2190 aC.), Akkad (poble de raça semita) conquereix Sumer; ● Renaixement sumeri, sota la tercera dinastia d'Ur (c.2112-2004 aC). Es suposa que Uruk va ser el començament de la civilització sumèr...

  1. GRÈCIA I ELS GRECS Una Grècia ideal Grècia és una invenció moderna, forjada al Renaixement i consolidada durant el romanticisme, especialment a Alemanya, que volia construir un avantpassat ideal per a la cultura europea. Johann Winckelmann (1717-1768). S'entén Grècia com: —espai ideal i modèlic, en el qual havien tingut origen les principals virtuts estètiques, polítiques i morals: bellesa, llibertat i justícia. —model que els països europeus havien d'imitar i del qual tots se sentien orgullosos hereus. —els principals països europeus inclouen Grècia en els plans d'estudi —Grècia s'identifica amb l'Atenes de Pèricles (495-429 aC): consolidació de la democràcia, auge de la tragèdia i construcció del Partenó. —Atenes = model polític i cultural, basat en la democràcia i la llibertat, que va alliberar Occident de la perillosa amenaça de la tirania oriental: victòria sobre els perses a la primera meitat del s. V aC (batalla de Salamina i de les Termòpiles). La Grè...

 Speer (1905-1981), arquitecte del Reich i ministre d'armament passa 20 anys a la presó. Quan en surt, el 1969, escriu aquestes memòries. Ens explica de manera molt àgil i amb moltes dades com queda fascinat per la figura de Hitler, més que per les seves idees (sempre pot ser una excusa per justificar la seva adhesió al règim) per la seva figura. Entra a formar part del cercle íntim de Hitler els anys 30 i això li permet descriure la vida quotidiana del führer: artistes de cine i pel·lícules preferides, pintors, sopar amb amics, relació amb Eva Braun, passejades per la muntanya, vida a Berlín, Munic i al Niu d'Àguiles, poca relació personal amb els capitostos nazis (Göring, Hess, Himmler...), la 'cort' que l'envoltava (xofer, Speer, secretàries, fotògraf...) i, sobretot, com s'involucrava en els projectes arquitectònics...  També es interessant veure com funciona l'aparell de propaganda del nazisme i la doble cara de Hitler: des d'un líder arrauxat, que ...

 En aquesta correspondència ja s’hi descobreix un Sales bon escriptor. També s’hi troben els arguments i expressions d’Incerta glòria, com ara la visita al monestir devastat pels anarquistes, amb frares desenterrats i llibres escampats arreu. Destinat a l’Aragó fa descripcions bucòliques dels paisatges i del plaer de certes situacions, fins i tot estant en guerra. S’escriu amb Torres i amb Mercè Figueres. Llibre de lectura lenta. Sales es mostra lúcid. però també irònic i sarcàstic en l’anàlisi política i social; i poètic en les descripcions. “Ara he començat el Guerra i pau de Tolstoi, que m'apassiona; visc més a Sant Petersburg l'any 1812 que no pas a Barcelona el 1937. Pel que fa a la Barcelona de 1937 com a la de 1936, sospito que no n'arribarem a entendre res mentre algun historiador genial no inventi un nou mètode, el del "filldeputisme històric"; cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles,...

  El llibre s’atura al 212 dC, quan Caracal·la va adoptar la mesura de convertir tots els habitants lliures de l’Imperi Romà en ciutadans romans de ple dret. Fins al s. I aC no hi ha cap període anterior en la història d’Occident que es pugui conèixer tan bé (ni a l’Atenes clàssica). Fou a partir d’aquest segle que els estudiosos romans van començar a plantejar-se la història, a vegades amb grans dosis d’invenció i imaginació. 63 aC: Ciceró contra Catilina. Sata significativa, tot i que els antecedents de perills i derrotes: -390 aC, una colla de gals saquejadors van ocupar la ciutat -218 aC, lluita d’Anníbal. A la batalla de Cannes, a la Puglia (216 aC) s’especula que hi van morir 70.000 persones en una tarda. -70 aC, Espartac i gladiadors lluiten contra els legionaris. però el 63 aC, s’enfronten a l’enemic intern: un complot terrorista. Ciceró contra Catilina Fets molt documentats, perquè Ciceró va escriure molt (haurem d’esperar fins a St. Agustí per documentar tan bé una biogra...

  Capítol “Los fundamentos eternos del arte racial”: Molt bon resum de la concepció de l’art durant l’ascens nazi. La lluita entre Goebbels (amant de les avantguardes) i Rosenberg, promotor del völkisch. Així com els gustos estètics de Hitler. La major part de les incorporacions a les col·leccions del Tercer Reich procedien d’adquisicions en el mercat (en territoris envaïts, en condicions econòmiques avantatjoses imposades per la força). p. XVIII p. 2 i ss: la creació d’institucions americanes per a l’estudi i la recuperació d’art confiscat pels nazis. Goering havia dipositat 3 contenidors amb pintures en el port franc de Bilbao. p. 5 La passió austroalemanya per l’escalada i el senderisme va difondre entre els alpinistes d’ambdós països la percepció que, per sobre de les fronteres, només existia una nació germana, estesa a ambdós costats dels Alps. p. 13 En què consistia l’art pur? Mai hi va haver una definició exacta, però… -Havia de ser figuratiu i clar, comprensible pel poble, ...