Lletra lligada

  Volum que consta de les cartes que Rodoreda va escriure a Obiols mentre ell era a Bordeus; 3 contes sobre els camps de refugiats i un interessant epíleg, en què 4 investigadors expliquen el paper d'Obiols al Bordeus ocupat. Després d'estar en un camp de treballs forçats, entra en contacte amb Otto Warncke, un alemany que va lluitar com a republicà a la Guerra Civil i que a la França ocupada comença fent de traductor, fins que acaba dirigint una caserna de treballadors espanyols. Era l'operació Todt, que s'encarregava de construir una línia de defensa occidenta (Westwall); o sigui, tot d'infraestructures al llarg de la costa atlàntica per tal d'evitar una invasió per mar. I col·loca Obiols en un camp Lindemann.... El seu paper al camp és controvertit i es mou en la zona gris: «Casals advocava per una història que inclogués categories com la zona grisa per fugir de la història en blanc i negre amb herois i traïdors, coratges i deshonors. Incloure els grisos perm...

Un escriptor vienès rep una carta d'una desconeguda. Ella li explica que el seu fill d'11 anys acaba de morir de grip i que si ell rep la carta és senyal que ella també ha mort. Li explica la seva vida. D'adolescent van viure porta per porta i ella se'n va enamorar completament, tot i que pràcticament no el veia. Passava hores i hores escoltant si obria la porta, si arribava, sovint acompanyada de dones, de tots i cadascun dels detalls. La seva mare, vídua, es torna a casar i se'n van a viure a Insbruck, la qual suposa un greu contratemps per a ella. Ja major d'edat, se'n va a treballar a Viena i cada nit la passa mirant les finestres, fins que un dia ell la convida a pujar, s'alliten i li fa un fill. Serà un fill que ell no coneixerà mai i que mor... Passa el temps i ella està completament obsessionada amb ell. Per poder viure es prostitueix amb gent rica... En una altra ocasió, al cap dels anys, coincideixen i ell la torna a portar a casa. Ella viu e...

Liberty House és una mena d’hotel a la Riviera francesa on es reclouen tota mena d’éssers grotescos. Des de la parella de mànagers, Arcady i Victor; passant per la benefactora, la nonagenària Dadah… La novel·la explica, amb dosis d'humor i sarcasme, l’estada a l'hotel de la família formada per Farah, la filla adolescent que explica els fets, els seus pares i l’àvia Kirsten, antiga model lesbiana que encara recorre el jardí nua. La mare pateix tota mena d'intoleràncies vàries; és per aquest motiu que, quan la Farah tenia 6 anys, es van traslladar a Liberty House. Abans havia de viure vestida com una astronauta… La casa era una antiga residència de noies regentada per monges; de qui guarden retrats, mobiliari…     “Mi abuela [...] persiste en exhibir una anatomía huesuda y acecinada que, debo reconocer, no resulta en absoluto obscena por la sencilla razón de que ya no tiene nada de humana. Hay que ser muy fantasioso para imaginar que ese pubis calvo, esos tegumentos ocres, ...

  En unes petites estampes de llenguatge evocador i poètic, l’autora rememora la seva vida i la de la seva família jueva a partir de les llengües que parlaven i les vicissituds de la història: Anschluss , holocaust, exili, memòria… Paradoxalment, part de la família ha d’aprendre l’alemany, la llengua dels perseguidors.    A “Llengua salvada”, per exemple, explica el retrobament a Tel Aviv de família i amics vinguts d’arreu: “Un abisme de silenci per manca d’una llengua comuna. Ni el txec, ni l’hongarès, ni l’alemany, ni l’ídix. Referents de tot un món, una cultura, una història, una memòria. Tantes fonts interiors enterrades sota l’espessor del que és incomunicat, incomunicable. A partir d’ara ignorades”.    “Com franquejar l’abisme cavat a la llengua alemanya pels filferros espinosos i els miradors de la Història? Com retrobar les ribes d’una llengua de l’ànima?” p. 27   A “Ser intèrpret” explica com Helena Weigel, vídua de Brecht, l’acull en els assajos a...

  Relat gairebé autobiogràfic dels anys que l’autor va passar vivint en una vall remota i feréstega: la vall del Ser, a mig camí de Santa Pau i Banyoles. Mentre fa classes a Olot i es recupera d’una separació, aprèn,  i conviu amb escorpins i gent peculiar. De bon llegir, passa bé… Alguna informació reiterativa… Fa una anàlisi bona del món de la droga dels 90 en ambients rurals. A partir de la Carmina, retrata bé la devastació de l’heroïna, però també el plaer (“eres Déu”), però també les similituds amb el lligam que comporta el capitalisme.   El protagonista entra en contacte amb la família del mas de Can Sol: un avi vidu, una filla exheroïnòmana i una neta, la Mar, a qui el mestre li fa de mestre i psicòleg. Hi ha intriga, ja que en Jordi, l’avi, és saurí; i la seva filla, la Carmina, va estar a punt de morir quan ella (embarassada), la seva parella i una altra parella van morir en l’incendi. Fumaven i es col.locaven enmig de les bales. Va ser en Jordi qui va cremar el ...

  Prosa despullada, freda, com la relació del protagonista amb els seus pares i l'entorn del poble toledà que va abandonar per anar a treballar de jardiner a Edimburg. És l'any 2010.   Un fill torna a casa a enterrar el seu pare, amb qui mantenia una relació freda, de les d’abans. Retrets de la germana, que viu a Barcelona, per haver arribat tard a la defunció i a la poca comunicació telefònica i física que han mantingut en els 4 anys que ha estat fora.   Gran capacitat de descripció de l'ambient físic i emocional amb frases curtes i descripcions de minúcies: el seu quarto de tota la vida, la cuina, els amics que va abandonar...   Retrata el caràcter de la mare, poca cosa, sorruda, tancada... que, mentre dura la malaltia del pare, sempre retreu a Isabel, la filla que viu a Barcelona, que s'hagi oblidat d'ella, que no la truqui (ho fa cada dos dies), que la no visitin, que no vegi créixer els nets, cosa que sí que deu fer la consogra catalana... Isabel, a la vegada, ...

  Biografia novel.lada de la mare del poeta, caribenya que se'n va a viure a EUA, on té el seu fill... Explica de manera molt poètica l'estada de Raquel a París, la relació amb el fill... El deixo: hi ha moments que em perdo de qui parla..

  Un adolescent dels 80 va a passar l'estiu al pueblo, a Sòria, a casa dels tiets.  Successió un pèl excessiva de fets i de personatges: partit de futbol contra el poble veí, enamorament, trapelleries,  anar a pescar crancs, escopeta de balins, borratxeres,  rivalitats entre veïns, Tour de França,  música de l època, les festes del poble...   Cap al final, es posa més interessant quan el protagonista és acusat falsament d'haver abusat d'una noia. Nullum esse librum tam malum, ut non aliqua parte prodesset. Plini el Jove. En aquest cas, el sentiment d'amistat, la gent que es queda al poble i que no tornarà a trobar fins l'estiu vinent...   Errades: Ovelles que pasten, cagant llets,  posar se les botes,  tonto,  esmorzar i dinar + CD

  Narrat en primera persona. Charles Ryder, un capità de l’exèrcit el 1940, és traslladat de destinació amb el seu batalló. Quan arriba al nou campament, s’adona que ja hi ha estat: és Brideshead. A partir del segon llibre (Et in Arcadia ego) rememora els anys d’universitat a Oxford amb un aire de beatus ille i joie de vivre. Prosa elegant. Sent estudiant, coneix l’extravagant i guapo Lord Sebastian Flyte [segons la biografia de Waugh, Flyte s’inspira en diferents amors de joventut]. Hi ha flashbacks de flashbacks: explica com coneix Sebastian a Oxford i també com, més endavant, aquest el duu a Brideshead, un dia que tota la família és a Londres i només van a visitar la mainadera ja vella.   -És un indret ideal per colgar-hi un perol ple d’or -va dir en Sebastian-. Hauria de colgar alguna cosa valuosa a tot arreu on m’he sentit bé, perquè així, quan sigui vell, estrafet i desgraciat, podria tornar-hi  per desenterrar-les i recordar-les. p. 37   Ryder rep els consell...

Una distopia. Sense cap justificació aparent, un grup de 100 joves de 18 anys han de caminar sense parar fins que només quedi un vencedor… Al qui defalleix, se li dispara després de 3 avisos (“reben el passaport”). El relat se centra en Ray Garraty, el noi de Maine. Sembla una mena de ritual de pas a la maduresa.   Cada capítol està encapçalat per cites de concursos de tv o conteses esportives: de fet, la gran caminada es planteja una mica com un show… Al llarg del camí, tot de gent va a veure com passen els caminants… O volen veure com abaten algun dels participants?   Gran capacitat de l’autor de mantenir la tensió, tot i que tot passa a la carretera, en els comentaris, bromes i baralles dels companys, alguns records, rumors sobre qui mor, quant queda, com s’organitza, com van decidir apuntar-s’hi… Tot esdevé un espectacle: la gent recull records dels participants (ni que sigui les defecacions), animen els participants, els mitjans cobreixen la Caminada.    ...

  Llegida el dia que en faig 53. Ha volgut fer una mena de novel·la d’intriga (Ismael, un paio que, després d’una infància desgraciada, aconsegueix feina de professor de llatí, fins que, per uns fets foscos, acaba perdent la memòria i veient-se embolicat amb uns delictes que no ha comès), barrejada amb faula on els protagonistes són una família de senglars…   Sí que és veritat que té l’art de narrar, de confondre el lector (el narrador del principi no és el narrador del final), d’entaforar-hi saber en les cites i els noms dels personatges, de jugar amb el diàleg indirecte… La història enganxa, però no em convenç...   https://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/la-meva-critica-de-consumits-pel-foc-de-jaume-cabr-e/  

Distopia. Estampes curtes, poètiques sobre un món que es percep com a dictatorial: multitud de morts, prohibicions, detencions arbitràries, desapareguts, mort, pors… i també a un món postapocalíptic (una mena de fàbrica nuclear, amb individus que entren pel darrere i no en surten).  “Aquest món, podrint-se, de tan tranquil que és”. “El mal del món ja està fet”.   Un adolescent explica com sobreviu amb una mare, en una casa ruïnosa als afores d’una ciutat fantasma… Tenen hort -on enterren l’avi-, alguns animals, el bosc a prop, amb animals perillosos.... S’escriu amb en Boris, el seu amant, l’únic suport que té…   Narrador en primera persona, fent constants salts endavant enrere… La part més important dels fets narrats se saben a través de les cartes a Boris.   El narrador acaba matant un cap rapat que visita sovint la seva mare; quan aquesta mor, cremen la casa i s’escapen amb en Boris. Com que es queden sense benzina, han de treballar collint fruita com ...

  Novel·la curta sobre Michka, una anciana que ha d’ingressar en una residència perquè ja no pot viure sola. La història se centra en les visites de la Marie, una nena desvalguda a qui ella va cuidar i el logopeda. Descriu amb dolçor i dolor la pèrdua del llenguatge, de la mobilitat, de l’adaptació a la residència… Molt emotiva per tot allò que té de ver. De rerefons, Michka busca una família que la va cuidar durant la IIWW perquè va quedar orfe sent jueva… Bona traducció pel que fa a les distorsions lingüístiques… Una novel·la sobre saber donar les gràcies, molt emotiva.

  Història d’una família nigeriana catòlica i acomodada. El pare (Eugène) és propietari d’un diari i d’empreses d’alimentació. Molt religiós, fanàtic, estricte i maltractador (arriba a amputar un dit al fill per males notes). A casa no es parla en igbo, sinó en anglès. Es resa cada dia (benedicció de la taula, rosari....). Terrabastall el dia que Jaja, el fill adolescent, no cobrega en diumenge de Rams. Família que s’acull a la modernitat: parlen normalment en anglès, el pare no s’ha tornat a casar (tot i que en va estar temptat després que la seva dona tingués avortaments), no acuden a curanderos, rebutja el pare perquè no s’ha convertit al catolicisme…    Mostra la dicotomia nous temps/vells temps, catolicisme/creences antigues…   Jaja i Kambili, els fills, van a passar uns dies de vacances amb la seva tia Ifeoma, en una altra ciutat… Gran contrast del nivell de vida: tot i que la tia és professora universitària tenen restriccions (vaga de metges, talls d’a...

Assaig molt ben documentat i amè sobre el conflicte nord-irlandès. A partir d’uns quants testimonis de membres de l’IRA i d’algun membre de l’exèrcit o policia, s’explica la complexitat del conflicte, sobretot des del punt de vista de l’IRA i el Sinn Féin. Se centra molt en el paper de Dolours Price, Brendan Hughes i Gerry Adams; així com el projecte d'entrevistes del Boston College.   Manera molt original d’anotar, en notes a final del llibre, les referències bibliogràfiques… Índex onomàstic i temàtic molt complet.   http://www.aboriginemag.com/ressenya/no-diguis-res/  

Contes molt curts publicats en gallec a finals dels 60. Amb una prosa molt austera, ens retrata de manera fantàstica reaccions, costums, maneres de fer... sempre de to dramàtic... en la societat rural dels 60. Hi trobem narracions sobre nens que fan malifetes enduts per l'ambient, revenges després de molts anys... Tot molt atàvic, però on hi reconec actituds dels pobles d'abans.... i en alguns llocs, segur que també ara.

  Brevíssima evocació del centre de refugiats de NY que va funcionar sobretot de finals del XIX fins a la 1a WW.