Lletra lligada

 Assaig dolç, poètic, realista... sobre un pare alpinista que perd la parla. Fent una analogia pels cims que va coronar, l'autora va desglossant tots els tropells i poc avenços per recuperar la parla. Bellament escrit. 

La protagonista porta una vida anodina a la ciutat: viu de lloguer, treballa en una ludocteca sense gaire passió, té un títol de pedagogia que diu que no serveix per a gran cosa. La fan fora del pis i ha de viure al carrer. Crítica dura a les condicions de vida de la ciutat i a una existència sense sentit. Finalment, troba feina fent neteges de casa. Treballa escrupolosament, però s'aprofita de la situació i esmorza a les cases, es dutxa, etc... fins que l'enxampen per càmeres de seguretat i l'acomiaden. Amb els diners fets, pot llogar una habitació. Un dia rep la visita de Maria, la mestressa que la va acomiadar i que ve a demanar perdó. La instal·la a casa, sembla que embarassada, mor (o la mata) a l'habitació i la hi manté com si fos una mena de verge... Fins que la detenen... M'ha agradat molt, amb una part final morbosa que et corprèn. "Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La s...