Lletra lligada

 

Petites proses poètiques sobre ciutats que, teòricament, Marco Polo va visitar i que explica al rei dels tàrtars. També inclou ciutats hipotètiques actuals, perquè parla de radars, sistemes de ventilació... A vegades, són visions oníriques. De totes les descripcions se'n desprenen actituds de vida: p. 11: record d'haver viscut un vespre com aquell i haver estat feliços p. 12: banc on els vells s'asseuen a recordar la joventut (una mena de banc de sinofós) p. 14. el luxe de la ciutat contraposat a la quotidianitat: objectes, gestos, actituds 16. "sembla que disfrutes de la ciutat i n'ets esclau" 19. La persona que coneix una ciutat, quan no pot dormir, en repassa mentalment els elements de la vila. 21-22. El mariner veu la ciutat com la gepa d'un camell; i el cameller la veu com un vaixell. Distorsions de la realitat.  23 "La memòria és redundant: repeteix els signes perquè la ciutat comenci a existir". Tothom veu la ciutat amb els seus ulls...

 A través de la vida i la murrieria del personatge, que es lucra comprant llistes de pagesos difunts, es fa una crítica ferotge a la Rússia de l'època.

 Un periodista jove decideix conèixer personalment un dels assassins més famosos d'Irlanda, Malcolm Macarthur i reconstruir-ne la vida i saber per què va assassinar dues persones sense gaire motiu aparent.  L'assassí s'havia arruïnat i volia atracar un banc. Per aquest motiu necessitava un cotxe i una arma, la qual cosa va ocasionar 2 morts. El cas va tenir molta transcendència perquè Macarthur era de bona família i el van detener a casa d'un amic, el fiscal general d'Irlanda, la qual cosa va fer intervenir el mateix president del país. L'autor va reconstruint els fets a partir de documentació i d'entrevistes amb l'assassí un cop ha sortit de la presó.

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.