André Gide "Les caves del Vaticà"

Llibre primer: Anthime Armand-Dubois i la seva dona, Véronique, s’instal·len una temporada a Roma. Ell, francmaçó, a fer-hi els seus experiments científics, i ella a fer vida devota. No tenen fills. 

 

Com que s’acosta el jubileu, reben la visita dels parents de França: Julius de Baraglioul (novel·lista que malda per entrar a l’Académie), Marguerite (germana de Véronique) i la seva filla Julie, tots grans devots. Gairebé com si fos un miracle, un dia Anthime es converteix, i tot Roma en va plena. L’abjuració es fa al Gesù. 

 

Mentrestant, Julius torna a París i Anthime -arruïnat perquè les lògies li giren l’esquena i no pot recuperar unes terres que havia comprat a Egipte- se’n va a Milà.

 

Llibre segon: Julius de Baraglioul. El pare de Julius li diu que vagi a veure Lafcadio, un jove de 19 anys, i s’assabenti de quin tipus de vida fa. No pot dir que ve de part del pare…

 

Lafcadio explica el seu periple a Julius. Representa que va néixer orfe de pare i va ser cuidat per la mare i diversos oncles en diferents llocs d’Europa. 

no l’acabo: traducció artificiosa, prosa recarregada, argument molt intricat 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació