Joseph Roth "La cripta del caputxins"

El jove aristocràtic Trotta (descendent de l'eslovè heroi de Solferino, de qui parla La marxa de Radetzki) viu ociosament a Viena. És fill, únic, orfe de pare, i està enamorat de la jove Elisabeth. Ens parla en primera persona   Amb la visita del seu cosí Joseph Branco, un cantamanyanes eslovè que es guanya la vida venent castanyes, coneix un jueu de Galítzia que ha viatjat a Viena per demanar la influència de Trotta per fer entrar el seu fill en el conservatori de Viena. Trotta ho aconsegueix parlant abans amb un altre amic influent.   

Convidats pel jueu, Trotta i Branco se'n van a Galítzia a visitar el jueu (conductor de fiacres). Allà constata que, tot i ser en un punt remot de l'imperi, hi ha moltes semblances amb altres localitats, com Sipolje, la localitat eslovena d'on prové la seva família. Roth coneixia bé Galítzia, perquè ell en provenia.   Estant a Galítzia, es declara la guerra.   Roth sap retratar molt bé l'ambient i els pensaments de l'aristocràcia en decadència (p. 56): relacions distants amb la mare, ambient tavernari, sensació d'spleen, actitud davant la mort, hipocresia, aparences...   Torna a casa i s'acomiada de la mare i va a veure l'Elisabet, el pare de la qual, un barreter, ha rebut un encàrrec de fer milions de gorres de soldats.  Es casa i 15 hores per celebrar el viatge de noces a Baden. A l’arribar, però, els espera un vell i fidel servent que agafa una apoplexia. El jove queda pendent del vell i la muller, enfadada, torna a Viena.  

El jove Trotta demana anar al front amb el seu cosí i el cotxer polonès. Un cop al front, els detenen de seguida i els envien a Sibèria, d’on s’escapen amb l’ajuda d’un oficial.   De retorn a Viena, retroba la mare i la dona. Finalment refà la relació amb l’esposa, que ha trobat feina com a artesana. Intenta mantenir un ritme de vida però està arruïnat i el seu entorn, també.  Acaba posant una fonda i allotjant antics amics, nobles arruïnats, que no paguen mai. Neix el seu fill i la mare queda ferida. La dona marxa a Hollywood a ser actriu, la mare mor (a l'enterrament coincideix que el polonès enterra el fill) i es queda ell sol, amb el fill. Quan aquest creix, l’envia a París… La novel·la acaba de manera memorable: en un cafè vienès, l’amo del qual és jueu i marxa perquè s’ha decretat l’Anschluss… Es queda sol, amb una espelma... 

El taverner jueu va servir 10 anys al bar, com Trotta en va servir a l'emperador. Sembla que el més feliç és el seu cosí, Joseph Branco que sempre ha vengut castanyes...