Chimananda Ngozi Adichie "La flor púrpura"

 Història d’una família nigeriana catòlica i acomodada. El pare (Eugène) és propietari d’un diari i d’empreses d’alimentació. Molt religiós, fanàtic, estricte i maltractador (arriba a amputar un dit al fill per males notes). A casa no es parla en igbo, sinó en anglès. Es resa cada dia (benedicció de la taula, rosari....). Terrabastall el dia que Jaja, el fill adolescent, no cobrega en diumenge de Rams. Família que s’acull a la modernitat: parlen normalment en anglès, el pare no s’ha tornat a casar (tot i que en va estar temptat després que la seva dona tingués avortaments), no acuden a curanderos, rebutja el pare perquè no s’ha convertit al catolicisme… 

 

Mostra la dicotomia nous temps/vells temps, catolicisme/creences antigues…

 

Jaja i Kambili, els fills, van a passar uns dies de vacances amb la seva tia Ifeoma, en una altra ciutat… Gran contrast del nivell de vida: tot i que la tia és professora universitària tenen restriccions (vaga de metges, talls d’aigua i llum, pocs diners). Els germans sofreixen un gran xoc: a casa de la tia i els cosins s’hi riu (també s’hi resa), s’escola música, etc., etc. La nena s’enamorisca del capellà, jove, desenfadat… L’avi es posa malalt i acaba morint a casa de la tia.

 

Quan els nens tornen a casa, el pare els escalda els peus, perquè considera que l’havien d’haver informat que l’avi (que ell considera heretge)  havia anat a viure amb la tia.

 

L’exèrcit intervé el diari, arresten el director… Després d’una pallissa que gairebé mata la filla, tornen a passar una temporada amb tia Ifeoma. L’acomiaden de la universitat i aconsegueix un visat per anar a EUA. El pare Amadi també marxa a Alemanya: Kambili se n’ha enamorat.

 

La mare enverina Eugene; el seu fill s’autoinculpa i passa 3 anys a la presó, gràcies als suborns. La filla, Kambili, sent autocompassió pel pare, tot i els maltractes.