Emmanuelle Bayamack-Tam "Arcadia"

Liberty House és una mena d’hotel a la Riviera francesa on es reclouen tota mena d’éssers grotescos. Des de la parella de mànagers, Arcady i Victor; passant per la benefactora, la nonagenària Dadah… La novel·la explica, amb dosis d'humor i sarcasme, l’estada a l'hotel de la família formada per Farah, la filla adolescent que explica els fets, els seus pares i l’àvia Kirsten, antiga model lesbiana que encara recorre el jardí nua. La mare pateix tota mena d'intoleràncies vàries; és per aquest motiu que, quan la Farah tenia 6 anys, es van traslladar a Liberty House. Abans havia de viure vestida com una astronauta…

La casa era una antiga residència de noies regentada per monges; de qui guarden retrats, mobiliari…  

 

“Mi abuela [...] persiste en exhibir una anatomía huesuda y acecinada que, debo reconocer, no resulta en absoluto obscena por la sencilla razón de que ya no tiene nada de humana. Hay que ser muy fantasioso para imaginar que ese pubis calvo, esos tegumentos ocres, esas flaccideces pálidas y ese sistema venoso, que se ha vuelto serpentiforme incluso en su aspecto escamoso, hayan pertenecido no solo a una mujer, sino a una de las más bellas de su generación. Y su pecho… Se ha pasado la vida proclamando que el sujetador era la muerte de los senos y no parece darse cuenta de que los suyos le caen en paralelo por el tórax, con los pezones al final, a treinta centímetros de su lugar de nacimiento, agitándose descontrolados a la menor ocasión”. p. 13-14

 

“Teníamos miedo y nuestros miedos eran tan diversos e insidiosos como las propias amenazas. Teníamos miedo de las nuevas tecnologías, del cambio climático, de la radiación electromagnética, de los parabenos, de los sulfatos, del control digital, de la lechuga en bolsa, de la concentración de mercurio en los océanos, del gluten, de las sales de aluminio, de la contaminación de las capas freáticas, del glisofato, de la deforestación, de los lácteos, de la gripe aviaria, del diésel, de los pesticidas, del azúcar refinado, de los disruptores endocrinos, de los arbovirus, de los contadores inteligentes y de muchas cosas más”. p. 21

 

“De todos los huéspedes de Arcady, los que sufren de despigmentación, los maniaco-depresivos, los electrosensibles, los depresivos crónicos, los politoxicómanos, los enfermos de cáncer y los ancianos con demencia senil, no salgo tan mal parada. En cualquier caso, cuento con mi juventud y una buena salud mental”. p. 23

 

“Quizá hayan olvidado que Liberty House recluta sobre todo a feos”, p. 35

 

Al falansteri s’hi fa vida vegetariana, nudista, sense tecnologia, però s’hi beu i tots els residents s’han de comprometre a tenir relacions sexuals amb els altres. Farah, de totes maneres, com que va a escola té certa connexió amb el món… Quan està a punt de fer els 15 anys, una ginecòloga li diu que no té úter i una vagina molt petita… És intersexual… Decideix mantenir relacions sexuals amb l’Arcady, que seixanteja, mentre el seu cos cada vegada es masculinitza més.

 

“Ya se sabe que por lo general los miembros de la realeza son deformes a causa de la consanguinidad y sufren de prognatismo o macroglosia cuando no están locos como abejorros. Me he salvado de la enfermedad mental, aunque si me baso en la cara de boxeador que tengo, la hipercifosis dorsal y el síndrome de Rokitansky, soy descendiente directa de los Habsburgo. Hubiera preferido a los Romanov, igual de repugnantes por dentro, si bien más agradables de contemplar, pero nadie me pidió mi opinión”. p. 98

 

Amb en Daniel descobreixen un immigrant que ve a banyar-se a l’estanc i roba aliments. Farah fa un al·legat a acollir immigrants a Liberty House, a la qual cosa Arcady —el mànager— s’hi nega. S’hi mostra el discurs clarament hipòcrita. Daniel i Farah decideixen fugir, ell a Mallorca, ella a la platja amb una nòvia…

 

Amb la mort de Dadah es retroba amb els habitants de Liberty House… Quan ella i Maureen, la seva parella, decideixen marxar a Hawai, resulta que el nebot de Dadah posa una demanda judicial contra el testament; i s’obre una investigació sobre la vida a Liberty House. Farah decideix quedar-se i, conjuntament amb Daniel, lluitar per l’honestedat de la comunitat… 

 

Al cap de poc, es descobreix el suïcidi de 16 membres de la comunitat. Entenc la novel·la com un al·legat a una manera diferent de viure; i una reflexió sobre la immigració i les identitats sexuals.