Lluís Valls "Estiu DLF"

 Un adolescent dels 80 va a passar l'estiu al pueblo, a Sòria, a casa dels tiets.  Successió un pèl excessiva de fets i de personatges: partit de futbol contra el poble veí, enamorament, trapelleries,  anar a pescar crancs, escopeta de balins, borratxeres,  rivalitats entre veïns, Tour de França,  música de l època, les festes del poble...

 

Cap al final, es posa més interessant quan el protagonista és acusat falsament d'haver abusat d'una noia. Nullum esse librum tam malum, ut non aliqua parte prodesset. Plini el Jove. En aquest cas, el sentiment d'amistat, la gent que es queda al poble i que no tornarà a trobar fins l'estiu vinent...

 

Errades: Ovelles que pasten, cagant llets,  posar se les botes,  tonto,  esmorzar i dinar + CD

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació