Judith Schalansky "Inventari de coses perdudes"

 El tipus de llibre que m'agrada a mi: assaig literari. Amb l'excusa de parlar de coses, fets, etc. que han desaparegut, fa unes elucubracions, a vegades més lliures a vegades més lligades al fet. Concretament parla de: Illa de Tuanaki, desapareguda el 1842 (Illes Cook) [aprofita per parlar de les expedicions del XVIIIl]; El tigre del Caspi, desaparegut a mitjan XIX [fa una recreació de les lluites de feres al Colisseu]; L'unicorn de Guericke [explica la seva estada solitària en un poblet dels Alps per inspirar-se per escriure sobre monstres imaginaris]; La Vil·la Sacchetti, Roma. [Parla dels viatgers del XVIII i de pintors de runes Hubert Robert, Piranesi...]; El noi de blau, pel·lícula perduda de Murnau [fa una evocació de Greta Garbo]; els cants d'amor de Safo, etc.

 

Quan se centra més en la història m'agrada, però hi ha relats que se centren molt en la seva experiència personal o fabula molt (el cas de les selenografies), que em cansen més.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació