Sergi Pàmies "A les dues seran les tres"

 

"La segona persona"

Lliga la pèrdua de la virginitat amb el fet d'escriure. Fa el text per encàrrec, per a una revista. Explica que, de jove, la seva mare va enviar els seus poemes perquè els valorés MMP. Li va dir que eren massa plans.

Dies històrics 

"La teva paraula contra la meva"

Retrat irònic d'una trobada d'exalumnes quan ja en tenen 60. Rememoren les colònies on el monitor assetjava les noies, i la mort de Franco.

"Dijous"

Vol escriure una nit de sexe de dos nois que es coneixen a través d'una app, però ha de demanar al seu fill que li faci classes sobre l'aplicació. Ell té un telèfon pràcticament analògic. 

Pàmies coincideix en un vol al Canadà amb Vázquez Montalbán, aquest últim ja un reconegut escriptor. Durant el llarg viatge tots dos s'eviten, però Pàmies acaba sent el seu intèrpret del francès

"Fires i congressos"

Anècdotes a UK