Cristina Masanés "Marxarons"

 Assaig dolç, poètic, realista... sobre un pare alpinista que perd la parla. Fent una analogia pels cims que va coronar, l'autora va desglossant tots els tropells i poc avenços per recuperar la parla. Bellament escrit. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Stefan Zweig "Maria Antonieta"