Albert Speer "Memorias"

 Speer (1905-1981), arquitecte del Reich i ministre d'armament passa 20 anys a la presó. Quan en surt, el 1969, escriu aquestes memòries. Ens explica de manera molt àgil i amb moltes dades com queda fascinat per la figura de Hitler, més que per les seves idees (sempre pot ser una excusa per justificar la seva adhesió al règim) per la seva figura. Entra a formar part del cercle íntim de Hitler els anys 30 i això li permet descriure la vida quotidiana del führer: artistes de cine i pel·lícules preferides, pintors, sopar amb amics, relació amb Eva Braun, passejades per la muntanya, vida a Berlín, Munic i al Niu d'Àguiles, poca relació personal amb els capitostos nazis (Göring, Hess, Himmler...), la 'cort' que l'envoltava (xofer, Speer, secretàries, fotògraf...) i, sobretot, com s'involucrava en els projectes arquitectònics... 

També es interessant veure com funciona l'aparell de propaganda del nazisme i la doble cara de Hitler: des d'un líder arrauxat, que maltracta els empleats, a un home ociós en les trobades amb els amics.

«Desde luego, aquel distanciamiento de la política en la escuela no nos ayudaba a adoptar otra postura en el patio o en la calle. La imposibilidad de salir al extranjero constituía otra clara diferencia entre aquellos tiempos y los actuales. No había ninguna organización que se ocupara de los jóvenes, incluso aunque estos dispusieran del dinero necesario para viajar fuera del país. Me parece necesario recalcar estas deficiencias, que llevaron a que toda una generación quedara indefensa ante el rápido progreso de los medios técnicos que permitirían influir sobre las masas». 25-26

parlant de l'excursionisme, que Speer practica amb la seva dona

«bajo aquellas nubes, vivían personas atormentadas. Creíamos estar muy por encima de esa gente. Jóvenes y arrogantes, estábamos convencidos de que sólo iban por las montañas las personas honradas». 29

Speer es mostra apolític i de tendència solitària.

«Muchos miembros de nuestra generación buscaban el contacto con la naturaleza. No se trataba sólo de una protesta romántica contra la estrechez burguesa; también huíamos de las exigencias de un mundo cada día más complejo» 30

A Berlín estudia amb Henry Tessenow, el seu primer gran catalitzador. Ell viu el Berlín dels anys 20 com a estudiant. «Sin embargo, todas aquellas impresiones quedaban ensombrecidas por la pobreza y el paro. La decadencia de Occidente de Spengler me había convencido de que estábamos viviendo un período de decadencia semejante al de los últimos tiempos de la era romana: inflación, relajamiento de las costumbres, impotencia del Reich». 32

Obté el títol d'arquitecte l'estiu de 1927.

14 setembre 1930, eleccions al Reichstag: Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) obté 107 escons. Èxit electoral imprevist.  35

Cap a 1931 sent un discurs de Hitler adreçat als estudiants d'arquitectura de Berlín. S'adona que Hitler sap adaptar-se a qualsevol situació. «Parecía exponer de forma franca y abierta sus preocupaciones por el futuro. Su ironía estaba atenuada por un humor que revelaba la confianza en sí mismo. Me atrajo su encanto de alemán del sur». 38

«Al final Hitler ya no parecía hablar para convencernos; más bien parecía estar obligado a expresar lo que el público en masa esperaba de él». 39