Anton Txékhov "24 contes"

 Contes on es mostra la vida quotidiana, sense gaires filigranes argumentals…


“El Grixa”: un nen que encara balbuceja i ja aprèn, al costat de la mainadera, les coses bones de la vida i les malifetes que la mainadera fa amb un soldat.


“Un conegut”: Wanda no té ni un ral i no es pot vestir adequadament per anar a alguna festa i engalipar algú perquè li deixi diners. Va a veure un dentista jueu convers que coneixia i, amb la mentida que li fa mal un queixal, li acaba traient… Es queda sense res, però l’endemà ja balla perquè ha trobat algú que l’ha convidada…


“El Vanka”: el nen que ajuda un sabater de St. Petersburg com a acollit, maltractat. La nit de Nadal, quan queda sol, escriu una carta a l’avi, l’únic parent que té, que el vingui a buscar. A la carta hi posa, com a adreça, “al poble de l’avi”. La carta no arribarà mai.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació