Borja Bagunyà "Els angles morts"

 Retrat de la facultat de Filologia de la UB amb un estil molt peculiar (moltes frases entre parèntesis, frases inacabades, notes a peu de pàgina, títols de capítol amb enumeració típica de treballs acadèmics…) Al protagonista li “prenen” una càtedra cobejada, que s’endú l’Olivier, més jove, alternatiu, crític. La novel·la s’embranca en crítiques a la burocràcia, les conxorxes entre companys, els projectes mai resolts, els nous temaris i tendències…

 Té la capacitat de produir images de veritable fàstic: un professor amb halitosi, trobada de professors al wc del departament rentant-se les dents, glopejant, passant-se el fil dental…

 

Morella, el professor protagonista va tenir una infància insignificant, a l’ombra del germà gran… Se’ retrata com un personatge abúlic, amb una carrera insulsa: “Tots els guardons que va guanyar li van ser concedits sense entusiasme, acompanyats d’una correcció insultant (del jurat dels premis de poesia de l’institut, dels membres del tribunal de tesi, dels col·legues davant l’article), de manera que els primers anys a la Facultat van convertir-se en una lenta acumulació de respostes tèbies, felicitacions formulàries, solucions de compromís, aplaudiments de mínims i alegries d’estoneta expressades per gent que no es deixava impressionar per res…” (p. 74)

 

Retrat dels barcelonins joves preolímpics, amb el “yuppie encocat o el cubatero amb col·legues als mitjans” (p. 73)

 

La II part és més amena: retrata la vida de la Sesé, la dona d’en Morella, i les seves guàrdies a l’hospital… Fa també reflexions sobre el fet de ser mare (ella no n’és), el que comporta parir, etc.

 

La part dedicada a Morella i a la Universitat se’m fa pesada, molt espessa.. No és lectura per a estiu. La deixo. Com diu l’autor, dec tenir “aluminosi intel·lectual” [no l'acabo]