Chimananda Ngozi Adichie "Americanah"

 Ifemelu, nigeriana que fa uns 15 anys que viu a Princeton (hi està becada) i que té nòvio negre prof. universitari, decideix deixar la feina (un blog sobre la vida dels negres a EUA, xerrades, ...) i tornar-se’n a Lagos. Retrata ambient perruqueries afros, sèries de tv….

 

Abans de tornar al país, s’escriu amb el seu ex, ara ja casat i que ha prosperat econòmicament. 

 

p. 18. Al metro de NYC veus clarament el canvi de blanc a negre a mesura que deixes Manhattan. Té enyorança penetrant per Nigèria, però els seus conterranis no entenen que vulgui deixar la prosperitat americana. 

 

Alterna el relat amb la vida còmoda i plàcida d’Obinze, el seu ex, a Lagos. A ell li va costar molt adaptar-se després de viure a Londres. Una cosina emprenedora li presenta el Cap, un mafiós, perquè li aconsegueixi feina. Evidentment es tracta d’una feina immobiliària que inclou corrupció: així funciona el país. Té la porta oberta arreu: bancs, ambaixades.... Li estranya que el Cap li hagi donat negocis tèrbols sense cap contraprestació.

 

La seva dona es troba bé en les festes a cal Cap, sap quedar bé amb tothom, però Obinze se sent fals. Hipocresia de tothom.

 

Flashback de la infància d’Ifemelu: una mare religiosa que canvia cada dos per tres d’església, un pare que perd la feina, la tieta Uju que té com a amant el General, un membre de la dictadura militar… De petita Ifemelu ja desemmascara mafiosos, com el cap Omenka que ha regalat dues furgonetes a l’església. Uju queda embarassada i el General l’envia a EUA a parir. Té un nen, Dike, que el General reconeix… Al cap d’un any, el General mor en un accident d’aviació i l’Uju ha de fugir a EUA.

 

Ifemelu i Obinze s’enamoren, però ella marxa a estudiar a EUA… Té una imatge d’Amèrica que no es correspon amb la realitat.

 

no l’acabo