Christian Guay-Poliquin "Les ombres fugaces"

 Distopia. Després de la gran pana, el protagonista s’escapa al bosc i intenta retrobar els oncles i cosins que s’han refugiat a la cabana que, en el seu temps, va construir l’avi. Pel camí, troba l’Olio, un infant que s’ha quedat sense família. Tot són perills: animals, homes armats, campaments de gent que busca menjar, guardians d’un parc…

 

Finalment, Olio i el protagonista atenyen la família, que sobreviu perquè han arreplegat benzina i són bons caçant… Fins que arriben les dissensions familiars, els robatoris, el sexe amb la cosina Sylvia… Decideixen marxar i anar a la costa, on diuen que els molins de vent funcionen. Pel camí, un llop ataca Olio i emmalalteix. Els rescata un hidroavió i, quan ja albiren, la costa, el motor s’atura.

 

Un retrat molt bonic sobre l’amor paternofilial. Molt ric de vocabulari de natura