Daphne du Maurier "La cosina Rachel"

 Philip, un jove noble de Cornualla, recorda com va ser criat pel cosí Ambrose, després de quedar-se sense pares. Ambrose el va influir molt: en la cura i estima de la mansió, la passió per plantar arbres i plantes, una certa aprensió/distància cap a les dones… El cosí ha de passar els hivern en climes secs per prescripció mèdica i serà a Itàlia on coneixerà una parenta llunyana a qui anomenaran la cosina Raquel. Tot i reconèixer que és un misogin, Ambrose i Rachel es casen. La notícia arriba per carta a Philip, que sent gelosia. 

 

L’estiu següent no torna i Philip rep cartes estranyes, en què el seu oncle li diu que la dona el vigila, que està malalt… Philip viatja a Florència i quan hi arriba, ja fa 3 setmanes que és mort. Rachel ha fet tancar la vil·la i ha marxat de Florència. Philip es va a entrevistar amb l’administrador, que li sembla sospitós…

 

De retorn a Cornualla, tothom es mostra consternat i ja tracta Philip de senyor. Rachel visita la mansió. Malgrat les reticències de Philip se l’acaba guanyant: sap tots els detalls la vida de Philip, el nom dels servents, de les terres… És atenta, seductora… El lector hi percep, però, alguna estratègia maligna que al pobre Philip, tan poc coneixedor de les dones, li passa per alt.

 

Philip convenç el seu tutor i fideïcomissari que passi una assignació mensual a la Rachel. Ella accepta, no sense fingir fent-se l’ofesa.

 

Mentre remenen les pertinences d’Ambrose, Philip troba un tros de carta adreçada a ell en què diu que Rachel és cleptòmana i que és una malgastadora.

 

Al sopar de Nadal, on es convida tota la rodalia, Philip li regala el collaret de perles que havia portat la seva mare en el casament, malgrat que encara no té els 25 anys per ser-ne propietari. El seu padrí, fideïcomissari, li ho retreu i li explica que la Rachel té molts deutes, que s’ha polit per molt l’assignació mensual.

 

Philip troba una carta dintre del folre d’una jaqueta. S’hi explica que ha fet testament deixant-t’ho tot a la Rachel però no el firma perquè sospita d’ella. De fet, acaba la carta dient que creu que l’estan enverinant.

 

Philip va a un notari per deixar a Rachel tota la propietat el dia que ell en faci 25… Sembla una estratagema. Mentrestant, Rainaldi visita la vil·la i s’hi està 7 dies. Queda clar que confabulen amb la Rachel.

 

El dia del seu vint-i-cinquè aniversari li regala totes les joies i totes les propietats. I li demana de casar-se. 

 

La novel·la és molt rica en les descripcions i la forma de vida de Cornualla.

 

La situació es complica: ella nega que es vulgui casar, convida a viure una Pascoe a casa per no haver d’estar sols, es veu amb Raineri a la fonda… Ell emmalalteix. Fins que descobreix unes llavors verinoses en un calaix.

 

Un dia Rachel surt a passejar, passa per sobre un pont del jardí en construcció i mor. No sabem si va ser una negligència d’en Philip -que sabia que el pont estava en obres i que Rachel sortia a passejar- o un descuit.