Emmanuel Carrère "Ioga"

Relat autobiogràfic. L’autor decideix fer un retir de 10 dies de vipassana (2015) en una zona muntanyosa de la Borgonya per escriure un llibre sobre ioga i meditació, de les quals ell ja té experiència. En els 4 anys d’escriptura passa per una depressió que el porta a un ingrés de 4 mesos. 

 El llibre es planteja com un informe, amb capítols curts i informatius. S’hi desprèn ironia cap a certes pràctiques, però també inclou ensenyaments i agraïment als professors que ha tingut. 

 

Segons ell mateix, té “un ego inflat, despòtic, que exercia un domini que jo aspirava a limitar, i la meditació està pensada justament per a això” (p. 14)

 

“Els retirs vipassana són l’entrenament comando de la meditació” (19)

 

“A còpia de fer-ho [meditar] és la vida mateixa la que canvia” (27)

 

“Freud té una segona definició de la salut psíquica, tan lluminosa com la primera: es dona quan la infelicitat neuròtica no pot arrelar en tu, sinó només la infelicitat normal. La infelicitat neuròtica és la que et fabriques tu mateix amb una forma esgarrifosament repetitiva, mentre que la infelicitat ordinària és la que la vida ens reserva en formes tan variades com imprevisibles. Tens un càncer, o pitjor, un fill teu té càncer, perds la feina i caus en la misèria: infelicitat ordinària. Personalment, la infelicitat ordinària no m’ha tocat gaire de prop: encara no he passat cap gran dol, no tinc problemes de salut ni de diners, els fills van fent camí i tinc el privilegi infreqüent de fer una feina que m’agrada. En canvi, pel que fa a la infelicitat neuròtica, no temo la comparació amb ningú. Sense voler presumir, tinc un talent excepcional per convertir en un veritable infern una vida que ho té tot per ser feliç, i no toleraré que d’aquest infern se’n parli a la lleugera: és real, terriblement real.” (31)

 

“Jo soc un meditador de prat de vaques” (36)

 

El llibre té un punt metaliterari: mentre parla del llibre que farà sobre el ioga, aboca el coneixement que té de la matèria: ioga, tai txi, meditació… Parla d’experiències personals, com ara el viatge a Sri Lanka quan hi va haver el tsunami.

 

Al segon dia del vipassana l’ha d’interrompre: hi ha hagut els atemptats de Charlie Hebdo i ha d’assistir a l’enterrament d’un amic.

 

A “Història de la meva bogeria” explica la depressió major i bipolaritat que va acabar amb un ingrés. Detalla símptomes, efectes i teràpies, incloent-hi electroxocs. Quan surt de l’hospital, s’instal·la a passar l’estiu a Patmos, on té una casa. I d’allà se’n va a Leros, on entra en contacte amb una cooperant i amb joves refugiats, a qui fa classes i ajuda.

 

“El mestre tibetà Chogyam Trungpa acostumava a dir que només dediquem el 20% de la nostra activitat cerebral al present” (58-59)

 

“Sovint em repeteixo la magnífica sentència jueva: ‘Vols fer riure Déu? Explica-li els teus projectes’”. 

 

“Ja ho sabeu tot: el ioga és el cessament de les fluctuacions mentals” [...] “El ioga és una màquina per fer la guerra als vritti, és a dir, als moviments que agiten la ment: el xipolleig, el clapoteig, les ones, els corrents profunds, els cops de vent o les borrasques que arrissen la superfície de la consciència” (64)

 

“Com ja he dit, jo en tinc prou amb els prats de vaques, i trobo que si la meditació em serveix per guanyar una mica d’estabilitat i un xic de profunditat estratègica, ja és una gran cosa” (65)

 

“M’agradaria ser un home bo, m’agradaria ser un home abocat als altres, m’agradaria ser un home de fiar. Soc narcisista, inestable, engavanyat per l’obsessió de ser un gran escriptor. Però és el meu destí, la meva motxilla, s’ha de treballar amb el material existent, i és dins la pell d’aquest senyor que m’ha tocat fer la travessia” (115)

 

Fragments de dues cartes que un nen de vuit anys va enviar a la seva àvia durant les purgues soviètiques de 1936: “Estimada babuixka, encara no soc mort. Ets l’única persona que tinc al món i jo soc l’únic que tu tens. Si no em moro, quan jo sigui gran i tu molt i molt vella, treballaré i et cuidaré. El teu net, Gavrik”. I, la segona: “Estimada babuixka, aquesta vegada tampoc soc mort. No és la mateixa vegada que la de l’última carta. Continuo sense morir-me”. (190)

 

Parla d’un documental que Raymond Depardon i Sophie Ristelhueber van fer sobre l’illa San Clemente, a Venècia, que és un gran manicomi. 

 

Cita l’escriptor (i ara ideòleg d'extrema dreta) Renaud Camus, amb qui comparteix editorial. Diu que viu al Gers i que un petit editor de Lectoure el va animar a escriure un llibret (294)

 

https://llegim.ara.cat/actualitat/emmanuel-carrere-guanya-premi-princesa-d-asturies-lletres_1_4014148.html