Esther Cross "La mujer que escribió Frankenstein"

Recrea que vida de Mary Shelley i la troupe. Fa molt incís en el negoci dels lladres de cadàvers. Cap al final, també parla de casos de gent que matava per vendre els cossos als disseccionadors. 

 

El cos de Percy B. Shelley es va cremar a la platja on va aparèixer mort, però un amic en salva el cor: “Mary Shelley lo envolvió en la primera página de una poesía. Lo guardó y lo llevaba con ella. Iba por la vida con sus recuerdos físicos. Viajaba y se mudaba con sus reliquias, con sus fantasmas parciales y anatómicos; con una familia reducida, inanimada, a cuestas” (p. 10)

 

Finalment, les cendres es van portar al cementiri protestant de Roma i el cor descansa amb Mary Shelley a Anglaterra. 

 

Les danses de les convulsions tòniques es van posar de moda a Europa. (29)

 

p. 34: descripció dels lladres de tombes.

 

Des de 1752, per edicte reial, els cossos dels condemnats a mort a la presó de Newgate eren entregats als professors de medicina.

 

Parla del cas de Martin van Butchell, metge i dentista. La dona deixa en testament que el marit podrà rebre l’herència  “sempre que ella estigui sobre la terra”. La fa embalsamar i l’exposa en una finestra. 

 

El 1832 se sanciona l’Acta d’Anatomia que entregava a la medicina els cossos de persones que morissin en hospitals, acadèmies, presons, al carrer… si ningú no els reclamava al cap de dos dies.

 

Explica el periple de Mary Shelley amb el marit, la germanastra, lord Byron i la quantitat de morts que ha de carretejar (fills, marit, exdona del marit, lord Byron, amics…)