Etgar Keret "Set anys de plenitud"

 

Humor hilarant, a vegades sardònic, capaç d’enriure’s de tot, fins de la guerra… M’agrada la reflexió que fa sobre el fet de volar (p. 42-43). M’hi sento molt identificat. Amb capítols curts va explicant episodis teòricament viscuts durant els últims set anys: la paternitat, els viatges pel món presentant llibres, la guerra, la relació amb la germana ultraortodoxa, les festes religioses… vist sempre amb el seu aire descregut, irònic…