Federico de Roberto "Els virreis"

 Teresa Uzeda, matriarca de l'aristocràcia de Catània, princesa de Francalanza i vídua de Consalvo Uzeda, mor. El fastuós funeral és una mostra de llagoteria, hipocresia i interessos creats: tothom està més preocupat pel testament que per l'exagerat enterrament. Totes les famílies nobles hi desfilen en pura aparença.

 

Quan va arribar al matrimoni, la hisenda estava arruïnada i ella la va alçar, fent servir els fills sense cap tipus de pietat: casaments no desitjats, fills donats a la religió...

 

Antecessora de Il Gattopardo, hi té moltes semblances.

 

La lectura del testament esdevé una mena de kermesse: hi assisteix tota la societat catanesa, bisbe inclòs. Deixa dos hereus (escàndol!): Consalvo, l'hereu, i Raimondo (el preferit i que viu a Florència; casat, però faldillers). Legitimaris: Lodovico (prior) i Angiolina (sor Maria Crocifissa). A aquesta última, només néixer, ja la va vestir amb l'hàbit i es va educar en un convent. A Ferdinando li deixa la hisenda de Pietra dell'Uovo. I després queda Chiara, casada amb Federico Riolo i la pobra Lucrezia, que té poca salut. Només néixer, la mare ja la picava, pel sol fet de néixer fora de temps i dona.

 

Tothom critica el paper que hi ha tingut l'administrador: Marco Roscitano.

 

Té tocs molt irònics: com l'escàndol que provoca el fet que la difunta vulgui ser enterrada amb una teula com a coixí.

 

Quan Lodovico, bon jan, esdevé prior, el seu tiet, Dom Blasco el titlla de «rentaorinals de l'abat».

 

«L'Angiolina, la gran, havia estat condemnada a la vida claustral des del naixement, per una culpa imperdonable en venir al món»

 

Dom Blasco, monjo i cunyat de Teresa, no té pèls a la llengua a l'hora de criticar el testament i totes les maquinacions de la matriarca. Ella mateix, però, és un exemple d'hipocresia vivent.  Burxa els fills perquè no acceptin el testament.

 

El més simpàtic és Ferdinando, que viu aïllat a la Pietra dell'Uovo, fent vida de de robinson: cultiva, arregla la masoveria... tot i ser autosuficient deu diners a la mare d'arrendament.

 

Arriba el còlera i els Uzeda es retiren a Belvedere. Continuen les conxorxes: Raimondo no vol marxar a Milazzo, on té el sogre i la filla, per festejar; el petit Consalvo, el principó, l'internen al convent on també hi ha Dom Blasco i Ludovico…

 

Molt bona traducció.

 

El deixo: em cansa la part de la revolució.