Ferran Garcia "Guilleries"

 Taradell, finals XIX. El Boi explica la història de la seva família. El relat està ple d’històries misterioses i que tendeixen a la truculència: el carnisser que mor no se sap com, nens abandonats / trobats, dones remeieres, casa maleïda, gos que va a jeure en una tomba i, sobretot, les malifetes del Bonaplata, un bandoler.

 

L’àvia del protagonista es diu Mercè, però se la coneix com a Madame Laveau: és remeiera i practica avortaments. Venen del nord on eren els més pobres, com empestats, intocables. Eren ‘cagots’: Individu d'un grup ètnic que vivia al País Basc, en comunitats marginades, i al qual hom atribuïa degeneració física o malalties, com ara la lepra. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cagots

 

De fet, el seu marit, va ser executat per tenir-hi relació. S’escapen. Un cop vídua, pareix la mare del protagonista (trenca aigües mentre enterren un taüt buit, perquè el cos es va podrir penjat); amb el temps la mare del protagonista també mor i ell es queda amb l’àvia; a diferència de la germana que marxa amb el pare.

 

“El dany rebut en néixer no es cura, de la mateixa manera que no es pot netejar l’aigua d’un pou enverinat: tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang. D’aquí la nostra certesa en el dolor” (p. 7)

 

“Tot plegat sonava com el rosec de les rates. Milers de rates dins una sagristia, entaforades dins el sagrari, rosegant les hòsties, fent niu en el copó, cagant-se dins la custòdia” (p. 12).

 

Apareix el Noi (un noi sord) que decideix fer un hort a la casa maleïda. La mare s’hi relaciona i l’ajuda en les tasques: hort, posar abelles… Ell li ensenya llenguatge de signes.. Però resulta que no és sord de naixement… 

 

De petit, el van operar perquè s’havia empassat botons, agulles de cosir i el didal, tall a la cama… i una greu otitis. La mare té una filla, Maria, molt maca però que mor de cop. Venen dos germans (Raúl, Bàrbara, Toni, Daniel) i tots moren en poc temps. Un metge de la capital no en sap els motius. El metge del poble fa desenterrar els nadons, perquè creu que la mare els mata. Les autòpsies no revelen res… S’arriba a la conclusió que la família està maleïda. Decideixen adoptar una nena i també mor. El capellà agafa la dona, la fa despullar davant de tothom i la cremen per bruixa. 

 

El noi acull nens perduts a la casa. En el moment del relat, a la casa hi viuen la Noia i en Petissó. 

 

En Joan Tur ve a ser una mena d’home que sempre aconsella el narrador i té un sarró ple de paraules.

 

El protagonista va a parlar amb el capellà antic, que li explica històries i diu que potser la mare patia la síndrome de Münchhausen. També li parla del trilema d’Agripa o Münchhausen: un terme filosòfic que designa la impossibilitat de provar cap veritat fins i tot en els camps de la lògica i la matemàtica. El capella antic mor i en ve un de nou. El primer que fa és anar a veure Mme. Laveau.

 

La Noia té sexe en un molí abandonat amb un home i amb el capellà nou. Els esdeveniments, en resum, són que Boi és agafat per la partida del Bonaplata (amb Joan Tur), un personatge sense escrúpols que mata i ho crema tot. Acaba també matant l’àvia, pel fet d’haver acollit una dona que ells perseguien… En Joan Tur acaba enduent-se en Boi i es vengen dels Bonaplata. Argument una mica embolicat. 

 

vocabulari

cassó

estossec

l’espinada (= esquena)

fer anar la trufa a dreta i esquerra (Sant Genís) ??

gratar el braç

gata maula

grans del rosari

esquilar-se (els cabells)

les tetes

ronya

el gec

bavaies

xarbotar

esgarrinxades

esgarips

esparracats

verros

Godai