Franck Bouysse "Nascut de cap dona"

França, segle XIX. Un capellà rep un xivatasso en confessió: quan hagi d’anar a beneir el cos d’una dona en un asil, que busqui sota la roba perquè hi trobarà uns diaris de la difunta.

 

Arribat a casa, llegeix els diaris de la Rose. La resta de la novel·la és un flashback. La Rose explica com viu amb els pares i 3 germanes a pagès. Pobres com una rata, el pare (Onésime) la ven amb 14 anys a l’amo d’una farga com a dona de fer feines. S’alterna amb el relat del pare, que es fa en 3a persona.

 

Arribada a la casa senyorial, comencen les sospites i maltractes. Hi viu l’amo, la seva dona (tancada i malalta) i la mare d’ell (la reina mare).  Des d’un bon principi, Edmond -una mena d’empleat de la casa- l’adverteix que fugi. A la casa no es reben mai visites, a excepció del metge. Es dedueix que la vella vol que el fill prenyi la Rose. Un dia que la Rose espia l’habitació de la Marie, li posen grillons…

 

Onésime vol recuperar la filla, però es troba l’amo al bosc i el fa fora. Amb tot, s’acosta al castell i veu com la Rose munta feliç una euga amb la complicitat de l’Edmond. Tots dos senten una atracció mútua. La mateixa nit, l’amo la viola davant de la mare.

 

A la nit Rose s’escapa, però l’amo l’atrapa i li grava la pell amb un ferro roent de la farga. Com que es presenta el pare, el mata brutalment davant la Rose i l’incinera a la farga.

 

Cada nit, l’amo abusa de la Rose. Un dia, l’Edmond la va a buscar a l’habitació i la duu a l’habitació de Marie, la dona de l’amo i li explica tota la història: Marie fa 3 setmanes que és morta d’una pallissa, i el metge intenta que el cos no es corrompi. La idea és que, quan la Rose pareixi, diran que Marie ha mort en el part. Edmond també explica que és germà de l’amo per part de pare…

 

Gràcies a l'Edmond, Rose enverina l’amo amb verí de rates. La vella viu perquè no ha menjat bunyols enverinats. Mentrestant, descobreixen que Rose està embarassada.

 

Tanquen la Rose en un sanatori. Quan pareix, li prenen el nen. Mentrestant, la seva mare porta les tres germanes amb els avis i fa un intent de suïcidi. Finalment, deixa casa i s’instal.la amb els seus pares. 

 

La Rose té el nen a l’asil i l’hi prenen. Ella, mentrestant, va fent un diari amb la complicitat de la infermera Génie. Al cap de 14 anys, Rose entrega el dietari a la Génie, que serà qui l'amagarà al cos d'una altra Rose.

 

Al final, es descobreix que la que ha mort és l'altra Rose (dona de l’Edmond, que van tancar a l’asil per haver matat el seu fill invàlid). El capellà va al castell, troba l’Edmond i li ho explica tot: el nen va tenir un accident a la quadra, la reina mare hi va morir i al petit el van donar en adopció

 

El capellà intenta que li deixin veure la Rose, que és viva, però no ho aconsegueix. Llavors descobreix que el seu sagristà mut, Charles, és el fill de la Rose…

 

Edmond i Charles van un túnel i salven la Rose…

 

Història molt ben travada, que manté el misteri, i ben escrita; a vegades poètica. 

 

“Un conte gòtic de suspens ambientat a la França del segle XIX, que entrellaça moltes capes, des de la difícil situació de les dones en aquella època fins a les distincions de classe que condueixen a l’opressió dels vulnerables. [...] És un llibres sobre l’esperança i la capacitat de resistència de l’esperit humà per superar la tragèdia. La narració és elegant i el punt de vista de cada personatge és convincent i creïble” Debbie Herbert.