John Julius Norwich "Los Papas. Una historia"

 Vocabulari:

El terme "catòlic" va ser utilitzat per primera vegada per Ignasi, bisbe d'Antioquia el 107 dC per referir-se a l'església cristiana no dividida (aleshores) en una epístola als cristians d'Esmirna. El primer concili ecumènic de Nicea (325) va confirmar aquest adjectiu per descriure l'església cristiana universal fundada pels apòstols de Jesucrist. Després del Gran Cisma d'Orient, l'adjectiu es relaciona amb l'Església Catòlica Romana, encara que l'Església Ortodoxa i algunes esglésies protestants també es consideren "catòliques", en el sentit original de la paraula, "universal".

 

Segle III: els primers missioners arriben a Anglaterra. Al concili d'Arles (314) ja hi assisteixen bisbes anglesos.

 

El papa Fabià (236-250) fou el primer líder de l’església martiritzat des de sant Pere. Morí sota el mandat de Deci, per la brutalitat amb què fou tractat a la presó.

 

301: Armènia és el primer país a adoptar el cristianisme (s’anomena església apostòlica armènia)

 

Emperador Constantí

306: Constantí és nomenat emperador.

313. Edicte de Milà: Constantí atorga llibertat religiosa als individus de l’imperi.

315: s’aboleix la crucifixió.

321: s’estableix el diumenge com a dia festiu.

325: concili de Nicea (amb aquest concili, Constantí acaba amb els sínodes amb bisbes locals). Es combat l’arrianisme. S’escriu el Credo de Nicea, una versió actualitzada del qual encara es recita avui en les litúrgies catòliques i anglicanes.

c. 327. Fa construir l’església del Sant Sepulcre a Jerusalem. La seva mare, santa Helena, s’hi trasllada a viure.

330: Constantinoble (antiga Bizanci grega), ciutat feta expressament, esdevé capital de l’imperi. Hi fa construir Santa Sofia.

337: mor Constantí

 

Imperi bizantí: 330-1204 i 1261-1453

 

papa Silvestre I (314-335)

neix l’arrianisme

320: Arrià, processat i excomunicat, però l’arrianisme s’estén. (Es basa a negar la divinitat de Jesús com a fill de Déu).

 

emperador Teodosi el Gran (379-395)

380: fa del cristianisme la religió oficial de l’imperi.

381: concili ecumènic a Constantinoble: es combat l’arrianisme i prohibició de tots els cultes pagans. Persecució als jueus.

Últim emperador que governa tot el món romà sencer. A partir dels seus fills ja sempre van ser dos imperis separats.

 

Papa Damas I (366-384)

-No envia representants al concili de Constantinoble. Roma va perdent pistonades.

-promou la Vulgata de la mà de St. Jeroni d’Estridó.

 

Papa Innocenci I (401-417)

408: el papa negocia amb Alaric la rendició de Roma i que es respectin les propietats de l’església i sense cap bany de sang. L’emperador Honori s’amaga a Ravenna.

Fou el primer gran papa. Va atorgar al papat el prestigi internacional.

 

Lleó I el Gran (440-461)

Primer a adoptar el títol de pontifex maximus (propi dels sacerdots pagans).

451: concili de Calcedònia. Condemna del monofisisme. Diverses esglésies monofisites (coptes, nestorians de Síria, armenis i georgians) van abandonar l’Església.

452: el papa convenç l’hun Àtila de no envair Roma.

455: no pot aturar el rei vàndal Genseric.

Primer papa a ser enterrat a St. Pere

 

476: abdicació de l’últim emperador de Roma: Ròmul August

 

488: gran migració de bàrbars a Itàlia de la mà de Teodoric, líder dels visigots. És un pacte que fa amb Zenó, emperador bizantí. Teodoric governà 33 anys. Mor el 526.

 

524: Teodoric envia a presó Boeci (c. 480-525), assessor de l’emperador Justinià

 

1.8.527: comença el regnat de l’emperador bizantí Justinià (527-565): perseguí el paganisme i recuperà part d’Itàlia de mans dels bàrbars.

 

Gregori Magne (590-604)

Abans de ser papa tenia vida civil. A la mort del pare, funda un monestir benedictí en el palau familiar (i sis més a les propietats familiars de Sicília) i hi ingressa.

 

Els monestirs eren força novetat a Occident, mentre que a Orient eren habituals. A l’oest feia poc que Sant Benet de Núrsia (480-547) havia fundat un gran monestir a Montecassino. (529). La seva Regula (535-550): base del monaquisme a Occident (ora et labora).

 

És el primer monjo que accedeix al papat.

 

Gregori instrueix joves anglosaxons com a monjos per tal d’anar a predicar a Anglaterra. El 597, sant Agustí de Canterbury i 40 monjos desembarquen a l’illa. Al cap de poc, el rei Etelbert de Kent es bateja.

 

St. Agustí funda el monestir benedictí de Canterbury (el primer fora d’Itàlia). Canterbury serà la seu del cristianisme a Anglaterra, encara avui dia.

 

Fou el papa més gran de l’Edat mitjana: implanta de manera permanent en la ment de les persones que l’Església catòlica romana és la institució més important del món i que el papat n’era l’autoritat suprema.

 

Va fer canvis importants a la litúrgia i va mostrar interès per la música; encara avui dia es parla de música gregoriana.

 

c. 620: el llatí és substituït pel grec a l’imperi bizantí

 

622: el profeta Mahoma fuig de la Meca i se’n va a la Medina: comença l’hègira. Al cap d’11 anys (633) els seus seguidors surten d’Aràbia i s’expandeixen ràpidament: derrota de l’emperador bizantí Heracli (634); conquesta de Damasc (636); conquesta de Jerusalem (641); control d’Egipte , Síria i Palestina (649); en vint anys, tot l’imperi persa fins al riu Oxus; en trenta anys, Afganistan i part del Punjab; a l’acabar el segle VII ja havien arribat a l’Atlàntic a través del nord d’Àfrica; el 732 ja havien travessat els Pirineus fins arribar a Tours, allí foren aturats per Carles Martell.

 

Per a la cristiandat, les conseqüències foren funestes: 3 dels 5 patriarcats històrics (Alexandria, Antioquia i Jerusalem) havien sucumbit a mans musulmanes. Totes les grans esglésies del nord d’Àfrica desapareixen, excepte els coptes. L’imperi d’orient fou mutilat terriblement. Ara el focus passa cap al nord i l’oest.

 

Gregori III (731-741)

Mentrestant, els llombards assetgen Roma i acaben entrant-hi. Busca l’ajuda de Carles Martell.

 

751: El seu fill Pipí el Breu convenç el papa Zacaries (741-752), que el qui exercia el poder també havia de portar la corona. Així, Pipí fou coronat per l’arquebisbe anglès Bonifaci a Soissons.

 

 

Lleó III i Carlemany (768-814)

Escollit Papa el 26 de desembre del 795 va ser consagrat l'endemà. Immediatament va comunicar la seva elecció a Carlemany i li envià una carta amb les claus de la tomba de Sant Pere i la bandera de Roma, acció amb la qual reconeixia al rei dels francs com a protector de la Santa Seu.

 

814: mort de Carlemany

 

840: mort de Lluís. L’imperi carolingi es desfà. Aviat es va acceptar que cada nou emperador havia de ser ungit personalment pel papa a Roma. 

 

849: el papa Lleó IV (847-855) derrota la flota àrab a la costa d’Òstia. Fa construir la muralla lleonina (envolta el Vaticà i fins al castell de Sant’Angelo). Es va acabar el 852 i encara perdura en una bona part.

 

La papessa Joana (?855-857)

 

Nicolàs I i la pornografia (855-964)

 

Joan VIII (872-882): fou el primer papa assassinat.

 

2.2.962: Otó, a petició del papa, es fa coronar pel papa Joan XII. Així es restaura el Sacre Imperi Romà de Carlemany, que resistirà encara nou segles i mig.

 

El cisma (964-1054)

 

Joan XV (985-986): el primer papa a oficiar una canonització.

 

Silvestre II (999-1003) fou el primer francès a ocupar el càrrec. Gerbert d’Aurillac va estudiar a Vic. Fou l’introductor a Occident dels número aràbics i l’ús de l’astrolabi.

 

El 1025, el sínode d’Arràs va autoritzar que es pintessin imatges per a instrucció dels ignorants.

 

Lleó IX (1049-1054) va proporcionar a l’Església el lideratge de qualitat que necessitava. Fins a la data, el papat havia estat una institució bàsicament romana. Lleó la va convertir en veritablement internacional.

 

16.7.1054: cisma d’Orient. El papa Lleó IX i el patriarca Miquel I s’excomuniquen mútuament en una cerimònia a Santa Sofia (Constantinoble). Divisió entre el cristianisme catòlic romà occidental i cristianisme ortodox de l’est.

 

Gregori VII i els normands (1055-1085)

 

Febrer 1059: el mateix papa (Víctor II, 1055-1077) va a demanar ajuda a un dels líders normands: príncep Ricard de Càpua. Comença l’era d’amistat papal-normanda.

 

13.4.1059: el papa Nicolau celebra un sínode a Laterà. Promulga el decret segons el qual se segueixen regulant les eleccions papals.

 

Innocenci i Anaclet (1086-1183)

 

27.11.1094: concili a Clermont: Urbà II (1088-1099) anuncia la primera Croada.

 

5.8.1095: la primera Croada ha de marxar cap a Orient.

 

15.7.1099, els soldats cristians s’obren pas fins a Jerusalem, on van massacrar tots els musulmans i jueus.

 

23.2.1122: famós concordat, signat a Worms. Requeria que l’emperador renunciés a la seva reivindicació d’investir els bisbes. No obstant això, podia cedir-los terres o drets. També garantia a l’alt clero la seva llibertat d’elecció i consagració. A canvi, Calitx II (1119-1124) prometia que les eleccions canòniques dels bisbats i abadies alemanyes se celebrarien sempre en presència de l’emperador. El concordat de Worms va marcar el final d’un capítol important en la llarga lluita entre l’Església i l’Imperi.

 

El papa Innocenci demana ajuda a Bernat de Claravall per solucionar els temes del papat.

 

1127: el papa Anaclet va concedir per decret a Roger i els seus hereus (normands), les corones de Sicília, Apúlia i Calàbria.