José Ovejero "Humo"

Distopia. Una dona i un nen pràcticament mut sobreviuen en una cabana sense pràcticament mitjans. Ella va viure 20 anys a la ciutat, no se sap com ha anat a parar allà i el nen va entrar un dia per la porta. Misèria, supervivència: l’hort no dona prou menjar, cabana destartalada, fred, gossos salvatges, rodamons que busquen menjar, incendis, abelles que ataquen… Viuen lluny de tot amb cap referència geogràfica (només es diu que l’etiqueta d’una llauna deu estar escrita en rus o búlgar) ni històrica (sí que explica que ella havia tingut mòbil, ordinador….). Sembla un món apocalíptic.

Només un home els porta menjar de manera més o menys periòdica a canvi de sexe. 

 

Un bon dia es presenta un jove que abusa de la dona i el nen… El dia que viola la dona, el nen li clava una destral al cap. És una lluita constant contra la supervivència. Després que no apareguin més avituallaments, fugen sense èxit i han de tornar a la cabana. Es presenta l’home-avituallament, sense senderi. Quan la dona ja té previst matar-lo perquè no menja, se l'ha de canviar, aquest encén la casa. En la fugida, quan sembla que les coses van millor perquè l'hivern és plàcid i han trobat una mica de menjar (crancs de riu i fruits del faig) el nen és estimbat precipici avall per una pidolaire…

 

Em fa pensar en certs aspectes d'Intemperie, El pes de la neu i Napalm al cor

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació