Marta Orriols "La possibilitat de dir-ne casa"

 Després d’haver treballat 20 anys com a corresponsal, els últims a Beirut, la Valentina torna a casa, al Maresme. S’ha d’enfrontar a viure de nou a casa dels pares, la mort de l’àvia, la incipient malaltia neurològica del pare…. Amb flashbacks evoca la feina a Orient, on va conviure amb una periodista italiana jove de qui s’enamorisca.

Reflexions sobre la feina, el fet de no escollir el camí esperat dels pares, sobre el consumisme d’Occident i la precarietat d’Orient, sobre les preocupacions banals d’Occident i les guerres d’Orient. Al supermercat coincideix amb R., un ex, també corresponsal i que ha refet la vida…

 

Amb la Berta, l’amiga psicòloga, intenta explica què sent per Valeria, la periodista italiana; no sap si ha fet bé de deixar la corresponsalia, enyora el pis de Beirut, l’equip, el seu amic Jad, que regentava un restaurant… Té por que diguin que deixa la corresponsalia pel fet de ser dona…

 

Després d’una trobada amb l’examant i de sentir-se desubicada, decideix tornar al Líban, però no com a corresponsal sinó com a periodista d’investigació.

 

Bona reflexió sobre la feina del corresponsal, d’on és casa, de l’estranyament de tornar amb els teus…