Neus Canyelles "Autobiografia autoritzada"

Obre el llibre un pròleg titulat “En revisió permanent” on ens parla —de manera un pèl desordenada— del fet d’escriure, de la història de la indigent que cada dia veu al cafè de l’Òpera, d’autors que l’han marcat, dels seus problemes psiquiatres… I llavors comença l’autobiografia pròpiament dita. Un retrat elegíac d’una infantesa d’estius al poble i la resta de l’any a Palma. Només vol parlar d’infantesa, l’època feliç. Aquesta és la seva autobiografia autoritzada.  

La vida al poble és ideal: sense horaris, amb una gran amiga, piscina, platja, bicicleta, programes de tv… Estan al càrrec d’unes ties perquè els pares fan la vaivé de Palma. Vida de poble: verbena, padrins fent-la petar al carrer, músiques de moda, àvies que moren… De tant en tant, incrusta històries en 3a persona: és la vida amorosa, sovint trista, d’ella… Sembla que no s’atreveix a explicar-ho en 1a persona.

 

Al final de tot, parla de la sala d’espera: 4 persones que viuen juntes i que volen morir (la seva madrina de 90 anys, els pares i ella mateixa). Valenta.