Neus Canyelles "Les millors vacances de la meva vida"

 Explicació molt planera del seu ingrés en un psiquiàtric per haver ingerit pastilles. “No podien fer absolutament res per mi. Jo ho sabia. Ningú no pot fer res per ningú. Ningú pot entrar dins el cap de ningú, ni dins una ànima aliena” (p. 20). Refà el dia a dia, amb tots els detalls: companys, rutines, trucades, visites... Fa un ingrés voluntari. Malgrat que diu que ningú pot fer res per ella, allà s’hi sent segura, perquè sap que no ho pot tornar a intentar i no té res al cap. Passa hores i hores al llit. A la tauleta hi té: Philip Roth, Singer i Sherwood Anderson.

 

Descripció molt trista de la visita dels pares, ja grans i que no entenen què li passa. “Les mares duen sempre una llar al cor” (27)

 

Explica com rep un premi important, quan feia de columnista… Parla també del fet d’escriure i en treu la transcendència que li donen alguns…

 

Acaba explicant la vida al psiquiàtric com si fos un joc, amb jugadors, àrbitres, partits, etc.

 

N’acaba sortint.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació