Nikos Kavadias "Guàrdia"

 Com si fos una mena de Mil i una nits, els mariners grecs van relatant les seves aventures en les guàrdies dalt del vaixell Piteas en el mar de la Xina (anys 50). Sobretot, s’hi relaten amors i desamors, prostitució, sífilis, alcohol, tabac, petits robatoris… Molts dialogat… Els mariners es recreen amb els amors que han tingut en els diferents ports: Anvers, Beirut, prostíbuls del Pireu…

 

Bona traducció i epíleg de Jaume Almirall

 

A la segona part fa capítols curts, amb títols de quadres (Portrait of a man, Chagall: Cimetière, Still Life with Fruit, Sales Terriens...)  té un to més líric i heterogeni: hi ha soliloquis o diàlegs inventats en què parlen dels ports on han estat, lles malalties contretes, llenguatge del món mariner… fragments més inintel·ligibles, com escriptura automàtica, a vegades. A Chagall: Cimetière el mariner entrevista una dona que li explica com els alemanys van deportar un barri sencer...

 

P. 148: el malalt sent un zumzeig que no identifica, segurament acúfens…

 

“Si hi hagués, potser, una dona batejada amb oli de peix. Amb la carena pintada de moravia. Calafatejada amb quitrà. La seva saliva, salada. Els seus cabells, algues; les mans, tentacles. Aigualosos els seus ulls.[...] Hi ha vaixells amb nom masculí que són femelles, i al revés. N’hi ha que t’odien des del primer moment que els poses els peus al damunt, que et fan fora, t’empenyen, topes amb les canonades, els embornals; i n’hi ha que et volen, fan de tu un cargol, un escàlem, un clau més dels seus” p. 157

 

Els sords, els que han perdut l’olfacte i els bojos no es maregen al mar. (p. 158)