Rafa Lahuerta Yúfera "Noruega"

 El protagonista, fill d’una botiga de salaons, explica la seva València dels anys 80-90, amb les transformacions urbanes, la colla d’amics gamberrots, l'ús de català-castellà, la descoberta del sexe, alcohol, drogues, etc. 

 

Humor, ironia, retrat poètic del món suburbà.

 

Sembla clarament biogràfic. Ho alterna amb uns textos metaliteraris en què fa l’esquema d’una possible novel·la i amb tothom amb qui hauria de parlar per documentar-se… com ara la família d’en Rafa Lahuerta, forners.

 

“De les bregues pel domini del Barri Xino es pontificava en veu baixa. Els silencis i les confidències afegien tensió al teatre. El murmuri tenia una vocació literària que després es transformà en xantatge. Tots desconfiaven de tots, potser perquè tot estava a punt de desaparéixer i la discreció ja no sumava. Fixar l’instant en el qual el món es convertí en un abocador de covards i delators és impossible, però la televisió com a femer no nasqué per casualitat. Estava en els budells de les ciutats, en els bars dels suburbis, en els ultramarins on les mosques i la cansalada evidenciaven l’anhel suïcida de contar i ser escoltat. Ho vaig aprendre en aquell moment: mai no s’ha de contar res a ningú. Ho vaig aprendre i ho vaig oblidar, com quasi tot” p. 41

 

“Sense pretendre-ho, havia passat a la reserva activa dels soldats de la indiferència” p. 154

 

“Mai tres minuts de rellotge havien engendrat tantes metàfores” p. 168

 

“Vivia amb el permís del soterrador” p. 169

 

De la meitat cap al final és una mica repetidor: les nòvies que té, la vida dissipada, les feines que li duren poc…

 

Acaba emmalaltint i morint. A l’epíleg, Helena, un dels seus amors, fa una relat del que havien viscut junts.

 

valencianismes:


13: tamany

17: pegaria bacs (= cops)

17: mentres

21: vacacions

22: el meu piu (penis)

22: calcetins

22: déiem

23: a la mercé

23: desficaci: disbarat

23: obscé

24: navaixa (navalla)

24: malecó (dic)

27: van conéixer a Charly (prep. optativa)

28: decimonònic

29: l’interés alié m’engrunsava (gronxar)

30: el marmolava (remugar, renyar)

30: sense ser tort, ho semblava (guenyo; també s’accepta en català)

34: mirar a Susana / mirar fixament a La Endivia

36: Moisés en el Mar Roig

37: nóvio

39: entre barris de castic

40: la faca (navalla)

43: mentrimentres

42: menejaven

42: flemes ben carregades (flegma)

 

errades

p. 13 de aquell món


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Stefan Zweig "Maria Antonieta"