Tom Holland "Dominio. Cómo el Cristianismo dio forma a Occidente"

 A les aus que es menjaven els morts en el cementiri de Roma poc abans de Crist se les anomenava “aus esquilines”, perquè la zona era al turó Esquilí. 

 

Tot i que els romans van promoure la crucifixió com a càstig cruel, ells es negaven que en fossin els inventors. 

 

Cristianisme = el sistema cultural hegemònic més poderós de la història del món (p. 22)

 

“El cambio moral e imaginativo que hizo que Jesús acabara alabado como un dios por el mismo sistema imperial que lo había torturado hasta la muerte no cercenó la capacidad del cristianismo para inspirar transformaciones profundas en las sociedades, más bien todo lo contrario” (24)

 

40 anys abans que Xerxes (rei persa, dinastia aquemènida)  envaís Grècia, Darios (550 ac-486 ac), el seu pare, s’havia ocupat que els seus enemics tinguessin una tortura el més pública possible. “Se habían erigido bosques enteros de estacas en las que se había empalado a sus rivales, que se retorcían y gritaban a medida que la madera les atravesaba las tripas” (33)

 

Xerxes castiga Atenes pel seu suport a la revolta de Jònia (500 aC) i la victòria de Marató (490 aC).

 

63 aC: Pompeu conquereix Jerusalem. Els jueus podien ser molt dogmàtics en les seves excentricitats; de fet, la negativa dels seus oponents a combatre durant el sàbat havia facilitat molt la tasca dels seus enginyers durant la construcció de les màquines d’assalt. Quan Pompeu entra a dins del temple, només troba una cambra amb un bloc de pedra nu. 

 

Pompeu podia estar doblement satisfet del que havia aconseguit a Judea: Els jueus havies sigut derrotats per complet, les fronteres del seu regne s’havien redibuixat segons els interessos romans i se’ls havia imposat un tribut substancial. 

 

El poble jueu sempre va restar fidel als seus textos sagrats. “Otros pueblos afirmaban también estar en posesión de textos divinos, pero ninguno de ellos estaba imbuido de un sentido tan sagrado, ninguno se cuidaba con tanto esmero ni resultaba, ninguno se cuidaba con tanto esmero ni resultaba tan fundamental para la concepción que un pueblo entero tenía de sí mismo como la serie de escritos que los judíos consideraban sus escrituras más sagradas” p. 65

 

“Ni tampoco los hacía menos judíos el hecho de que, tres siglos después de que Alejandro conquistara el mundo [any zero], la inmensa mayoría de ellos no hablara el lenguaje de sus antepasados, sino griego”, p. 65

 

Per això, Demetri de Falero va fer venir 72 erudits de Jerusalem per traduir els textos sagrats al grec i engrandir la biblioteca d’Alexandria. Van traduir els 5 textos més sagrats de tots, els 5 rotllos (Pentateuc). Els jueus de parla grega els van definir com “ta biblia ta hagia”. Pot ser que la categorització de la Tanakh jueva (coincideix gairebé amb l’Antic Testament dels cristians) derivi originalment de la manera en què es catalogaren en la biblioteca d’Alexandria.

 

Tanakh (o Miqra) és un acrònim: 

T (Torà = Pentateuc = Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi)

N (Neviïm = profetes)

K (Ketuvim = escrits)

 

Quan els jueus van ser deportats a Babilònia (destrucció del temple: 587 aC per Nabucodonosor II), van començar a fer el relat d’un déu que havia creat el món en 6 dies, etc… Amb el temps serà el principi del Gènesi. 

No l'acabo