Tove Ditlevsen "Trilogia de Copenhaguen"

 Retrat autobiogràfic d’una jove de família modesta que somia ser escriptora. Explica amb una certa innocència la vida quotidiana: feines precàries, ganes de casar-se, malalties familiars, pocs recursos…  també hi inclou esments a la història: ascens de Hitler, Mussolini… Viu per escriure poesia. Les relacions amb els pares són distants: la mare només vol que es casi i el pare només parla de la socialdemocràcia.

 Es casa amb 18 anys amb el seu editor de 53. Dinamarca es veu com un país empobrit…

 

Els fracassos amorosos van en consonància amb l’èxit literari, un avortament, els fills (dos de propis i un d’adoptat) i l’addicció a la petidina, medicaments que el seu marit metge (el 3r) li dona pel mal d’orella… Acaba tan enganxada que l’ingressen i al marit també (té psicosis)... Acaba enamorant-se d’en Víctor, tornant a casa però continua consumint. L’únic remei és comprar-se una casa fora de Copenhaguen. Acaba la novel·la dient que ara es troba bé però que sempre que veu una farmàcia o una agulla li tornen les ganes.