Evelyn Waugh "Retorn a Brideshead"

 Narrat en primera persona. Charles Ryder, un capità de l’exèrcit el 1940, és traslladat de destinació amb el seu batalló. Quan arriba al nou campament, s’adona que ja hi ha estat: és Brideshead. A partir del segon llibre (Et in Arcadia ego) rememora els anys d’universitat a Oxford amb un aire de beatus ille i joie de vivre. Prosa elegant. Sent estudiant, coneix l’extravagant i guapo Lord Sebastian Flyte [segons la biografia de Waugh, Flyte s’inspira en diferents amors de joventut]. Hi ha flashbacks de flashbacks: explica com coneix Sebastian a Oxford i també com, més endavant, aquest el duu a Brideshead, un dia que tota la família és a Londres i només van a visitar la mainadera ja vella.

 

-És un indret ideal per colgar-hi un perol ple d’or -va dir en Sebastian-. Hauria de colgar alguna cosa valuosa a tot arreu on m’he sentit bé, perquè així, quan sigui vell, estrafet i desgraciat, podria tornar-hi  per desenterrar-les i recordar-les. p. 37

 

Ryder rep els consells del seu cosí Jasper, ja que el protagonista només té pare i està destarotat d’ençà de la mort de l’esposa. Jasper li retreu les amistats que ha fet. Sebastian és un eixelebrat (tot i que el germà, comte de Brideshead, és assenyat). Repassa, de pas, la família Marchmain: els pares estan separats, la mare és catòlica i viu a França… Aprofita per renyar-lo: no vesteix adequadament, gasta massa, no s’ha fet de cap club ni de cap revista, que el veuen sovint borratxo.

 

M’encanten les novel·les i pel·lícules (memorable la sèrie Downtown Abbey) sobre famílies aristocràtiques vingudes a menys i la relació senyors-servents.

 

Explica també l’estiu que Ryder passa a Brideshide, perquè Sebastian l’ha escrit dient que havia tingut un accident greu. És broma, per suposat. Passen l’estiu pràcticament sols a la mansió, es dediquen a pintar, beure bon vi, ... ; s’hi percep sensualitat però mai gaire explícita.

 

-¿Sou agnòstic de veritat?

-¿La vostra família parla de religió a tota hora?

-A tota hora no; però és d’aquestes temes que surten espontàniament.

-Ah; doncs jo encara no m’hi havia trobat mai

-Així sí que segurament sou agnòstic. Pregaré per vós.

-Molt amable.

-Però no us podré dedicar tot un rosari; una dena i prou. Tinc una llista de gent molt llarga. La vaig fent per ordre, i els toca una dena a la setmana més o menys. 

-Segur que és més del que mereixo. p. 120

 

Segueixen les aventures: a Venècia a visitar el seu pare, que hi viu amb una amant; el dia que els engarjolen perquè condueixen beguts i les represàlies posteriors… Durant una Pasqua, Ryder s’adona que Sebastian beu més del compte: “s’avergonyia de ser infeliç”. Marxa a Londres sense ni acomiadar-se de la mare, Teresa Marchmain. La vida a Brideshead l’abassega: la rebuda de convidats, el sr. Samgrass que, tot i ajudar-lo en l’escàndol de la multa per conduir begut, s’instal·la a casa perquè ajuda la mare a redactar un llibre sobre els seus germans màrtirs…

 

Davant de la iniciativa d’anar a viure junts mentre estudien a Oxford, la mare de Sebastian vol que se’n vagi a viure a la residència del monsenyor catòlic. I l’expulsen d’Oxford. Charles torna a casa i dubta de si continuar a Oxford o fer-se pintor. Rep una carta de lady Marchmain: Sebastian se n’ha anat a Venècia, farà un viatge pel pròxim Orient amb Smallgrass i tornarà a Oxford, d’on ha estat expulsat només un trimestre, fins que no vagi a viure amb Monsenyor Bell.

 

Segon llibre: Comiat de Brideshead. Smallgrass, Sebastian i Charles es retroben a Brideshead un Nadal… Sebastian torna a beure i pràcticament es prohibeix l’alcohol a la casa. Després que se sàpiga que Charles va deixar diners perquè se’n pogués anar a la taverna, Charles deixa Brideshead per sempre més i se’n torna a Londres.

 

Al cap de poc rep la visita de Rex (promès de Júlia) al seu estudi de pintura: passaven per París, camí de Zuric, on volia portar Sebastian a rehabilitació i se li ha escapat amb els diners; aprofita per explicar les misèries de Brideshead: la mare està greument malalta, s’estan arruïnant…

 

En el cas del casament de la Júlia i en Rex -i, en general, a tota la novel·la- hi és molt present la controvèrsia catolicisme-protestantisme… Els estadants de Brideshead són catòlics.

 

La mare moribunda demana a Charles busqui Sebastian per poder-lo veure. El troba a Fes, alcoholitzat, vivint amb un alemany. No té forces per visitar la mare, que acaba morint. Charles es fa pintor arquitectònic. El primer encàrrec és pintar la casa dels Marchmain a Londres, que serà enderrocada.

 

Llibre tercer: “Una estrebada al fil”

Charles es casa i té dos fills. Es passa dos anys pintant per Amèrica Llatina i es retroba amb la seva dona a Nova York. Sembla una relació freda… En el vaixell de retorn a UK es retroba amb la Julia, que s’ha separat. S’enamoren.

 

Mentre Charles i Julia tramiten divorcis, Lord Marchmain torna a la mansió per morir-hi, Cordelia torna de la guerra d’Espanya on ha anat a fer d’infermera, amb una escapada a Tunis per veure Sebastian degradat, i l’hereu es casa amb una vídua… Davant dels dubtes que genera si Lord Marchmain cal que rebi l’extremaunció, Julia renuncia a Charles… També hi ha els dubtes de qui heretarà la mansió.

 

-Què té?

-El cor; una paraula llarga relacionada amb el cor. S’està morint d’una paraula llarga. p. 396

 

Epíleg: tornem als anys de guerra i Charles estacionat als terrenys de Brideshead. Ryder inspecciona la mansió, la planta baixa del qual es converteix en quarter. A les habitacions de dalt hi viuen la mainadera, dos o tres criats i un capellà… Ryder va a visitar la mainadera, ja molt vella, que li explica que els tres germans són a la guerra (segurament a Palestina) i que la casa ha quedat de la Julia…