Francesc Serés (1972) "La casa de foc"

 Relat gairebé autobiogràfic dels anys que l’autor va passar vivint en una vall remota i feréstega: la vall del Ser, a mig camí de Santa Pau i Banyoles. Mentre fa classes a Olot i es recupera d’una separació, aprèn,  i conviu amb escorpins i gent peculiar. De bon llegir, passa bé… Alguna informació reiterativa… Fa una anàlisi bona del món de la droga dels 90 en ambients rurals. A partir de la Carmina, retrata bé la devastació de l’heroïna, però també el plaer (“eres Déu”), però també les similituds amb el lligam que comporta el capitalisme.

 

El protagonista entra en contacte amb la família del mas de Can Sol: un avi vidu, una filla exheroïnòmana i una neta, la Mar, a qui el mestre li fa de mestre i psicòleg. Hi ha intriga, ja que en Jordi, l’avi, és saurí; i la seva filla, la Carmina, va estar a punt de morir quan ella (embarassada), la seva parella i una altra parella van morir en l’incendi. Fumaven i es col.locaven enmig de les bales. Va ser en Jordi qui va cremar el paller per alliberar la seva filla? La Mar ha de fer teràpia constantment…

 

També retrata el món dels hippies, de la gent que planta marihuana, de l’ajuda mútua i les enveges… Tot un mapamundi que m’és prou proper.