Stephen King "La Gran Caminada"

Una distopia. Sense cap justificació aparent, un grup de 100 joves de 18 anys han de caminar sense parar fins que només quedi un vencedor… Al qui defalleix, se li dispara després de 3 avisos (“reben el passaport”). El relat se centra en Ray Garraty, el noi de Maine. Sembla una mena de ritual de pas a la maduresa.

 

Cada capítol està encapçalat per cites de concursos de tv o conteses esportives: de fet, la gran caminada es planteja una mica com un show… Al llarg del camí, tot de gent va a veure com passen els caminants… O volen veure com abaten algun dels participants?

 

Gran capacitat de l’autor de mantenir la tensió, tot i que tot passa a la carretera, en els comentaris, bromes i baralles dels companys, alguns records, rumors sobre qui mor, quant queda, com s’organitza, com van decidir apuntar-s’hi… Tot esdevé un espectacle: la gent recull records dels participants (ni que sigui les defecacions), animen els participants, els mitjans cobreixen la Caminada. 

 

Quan passa per la seva ciutat natal, després de 3 dies de caminar sense parar, Garraty pot saludar la mare i la xicota. Quan queden una vintena de participants, fan la promesa de no ajudar-se mútuament.