Antoni Gelonch "Luter. Buscant la veritat, va canviar la història"

 He llegit els capítols dedicats a la impremta, cultura bíblica, relació amb Erasme, etc. És interessant el capítol "Unitat i pluralitat del protestantisme" on fa una síntesi de les diferents branques d'aquesta religió. Llibre didàctic, una mica descuidat lingüísticament. Interessant el capítol dedicat a l'antisemitisme de Luter i com desbarrava.

 

Luter (1486-1543)

 

La reforma luterana es basava en 5 principis, els 5 Soles

a) Sola scriptura. La Bíblia, en llengua vernacla, com a font única de doctrina.

b) Sola fides. La salvació només per la fe

c) Sola gratia. La justificació de la salvació per la sola gràcia de Déu

d) Solus Christus. L’eliminació de qualsevol intermediari entre Déu i els homes que no fos Jesucrist

e) Soli Deo Gloria. La sola glorificació de Déu, sense culte a cap altre ésser, objecte o símbol.

 

Importància de llengua vernacla, de la possibilitat d'imprimir i de la música. Luter tenia gust i feia ús del poder.

 

Fou famós per les còleres i la seva capacitat de rancúnia, com la que va mantenir amb Erasme.

 

cites

De tota manera, la importància de la Bíblia traduïda per Luter cal situar-la en el marc de la formació d'aquesta cultura bíblica que seria i és pròpia de les esglésies i comunitats protestants: Luter va traduir a partir dels originals hebreus i grecs, i va traduir vers una llengua de destí comprensible per a tothom i que es presentava com a l'equivalent vernacle de la font. Això va significar elevar la llengua vernacla a la categoria de nova llengua bíblica, cosa que no s'havia fet oficialment a Occident des de la Vulgata. p. 133

 

«Carta del traductor» (1530): És el meu Nou Testament i la meva traducció, i meus seguiran sent. I encara que continguessin algun error [...] de cap manera no estic disposat a tolerar que els papistes s'erigeixin en jutges de l'assumpte: per ara, tenen les orelles massa llargues i els seus brams són massa febles per jutjar la meva traducció. Sé molt bé la capacitat, la dedicació, el sentit comú i la intel·ligència que cal que tingui un bon traductor; ells, en canvi, en saben menys, d'això, que un ruc de molí, donat el fet que mai no han intentat ni tan sols traduir. p. 146

 

L'Església catòlica va acusar Erasme amb una frase que va esdevenir cèlebre: «vostè va pondre l'ou i Luter el va covar», a la qual cosa Erasme va respondre amb una ironia també molt coneguda: «Sí, però jo esperava un pollastre d'una altra classe». p. 247

 

Si als jueus els ofèn que admetem que el nostre Jesús fou home i Déu alhora, adduirem a favor nostre les Escriptures quan arribi l'hora. Però és massa dur per començar. Primer cal alletar-los amb llet fins que reconeguin que Jesús és l'autèntic Messies; després ja podran beure vi i aprendre que també és Déu. p. 260