Charles Dickens "El casalot"

 El Casalot- Charles Dickens

          

 

Traducció: Xavier Pàmies, 67 capítols, 1118 pàgines

John Huffan Charles Dickens

Landport, Portsmouth, Hampshire 7/2/1812

Gads Hill Place, Kent 9/6/1870

Mor als 58 anys

Escriu El Casalot als 40 anys, abans del 1842

Publicat en 20 lliuraments mensuals, 1852-1853

Infància pobre

Anglaterra victoriana

(-Príncep regent Jordi IV “dandisme”, va regnar del 1820-1830

- Reina Victòria, va regnar del 1837-1901, mor als 82 anys

  Va escriure diaris des dels 13 anys, 69 anys escrivint, del 1832-1901 

- Cita Carles II, pàg. 722)

Va treballar d’assistent d’un bufet d’advocats

Periodista, cròniques parlamentaries

Obra: 

• The Picwick Papers, publicació per entregues

• Oliver Twist

• Cançó nadalenca

• David Copperfield

• Temps difícils

• La petita Dorrit

• Història de dues ciutats

• Grans esperances

• El Casalot, 1852-1853, la millor novel·la segons G.K.Chesterton i Harold Bloom. Es situa a Londres, 1850

El Casalot- Bleak house (casa desolada, inhòspita, deserta, rònega)

Es deia “Casa de les arestes”. “El Casalot té nom de ruïna” (bleak) 

Es troba a Hertfordshire, Saint Albans

Una novel·la "victoriana" de més de mil cent pàgines, plena d'orfes, fills

il·legítims, judicis eterns (però terrenals), pobres de solemnitat, xafarderes de pati de veïns, damisel·les amb mirinyac, cotxes de punt, grans casalots,

garrepes escanyapobres, velles sonades, vells torrats, escrivents solitaris, misterioses dames, escombradors de cementiri, boira, fum, guspires que pugen xemeneia amunt, gats que es passegen pels racons, pluja, fang, xim-xim, i encara més inclemències. (Ramon Erra) 

La Cancelleria: el “Gran Tribunal etern”, “el sinistre tutor” “té un gran poder d’atracció fatal”. Per la Srta. Flite “no te’n pots anar i has d’anar esperant” pàg. 638. Metàfora de la Vida, del Poder. De la Maça i el Segell

Condiciona la vida dels protagonistes, tots pendents del procés Jarndyce

Va ser el Tribunal més alt d’Anglaterra, desprès de la cambra dels comuns, fins a 1873, va a passar a ser una sala més del tribunal superior de justícia anglès. Dictava justícia a partir de la jurisprudència i la justícia natural (equity) per oposició a justícia legal (law). 

Herències, hipoteques i qüestions de dret civil.

Lentitud dels processos judicials de La Cancelleria, motiu d’escàndol públic 

El procés Jarndyce i Jarndyce del Tribunal de la Cancelleria, Chancery, marca el ritme de la novel·la. Iniciat abans del final del segle XVIII

Procés “estrafolari i malastruc”

  

Dickens, el narrador omniscient (que ho sap tot) utilitza el “nosaltres”:

• exalta les virtuts morals de la gent

• enalteix els bons sentiments

• noblesa, caritat, compassió: “en tot moment dispostos per anar on sigui a fer el que sigui”

• té sentit del humor

• canvis en la narració: un narrador i el relat de l’Esther, 1ª persona

• prolix en detalls ínfims

• molts orfes, epidèmies: còlera (pàg.178), verola, tuberculosi

• els rics, els Dedlock, patien de gota

• creient, al·lusions a la Bíblia

• crític amb Gran Bretanya, illa arrogant

Personatges:

 

• Esther Summerson, òrfena. Al inici té 14 anys. 

     Narradora de “El relat de l’Esther”. 

     Desprès és Esther Hawdon, filla de “Nemo” i Sra Honòria Dedlock

     És la senyoreta de companyia de l’Ada

     Altres noms per l’Esther: mestressa, matrona, teranyina (cobweb),

     Sra. Shipton (poders de bruixa, segle XVI), mare Hubbard, i  

     Dame Durden (personatges de cançons populars), Sra. Trot

La Srta. Flite anomena a l’Esther: “Una Fitz-Jarndyce”

     

Una dona natural, ella es considera poca cosa comparada amb la bondat dels altres. 

És bondadosa amb tothom

Mai es mereix res del que se li dóna 

Mai reconeix les seves virtuts i mèrits 

La Providència sempre és bona amb ella

Agraeix a la Providència divina (pàg. 652-Sra. Dedlock, mare)

Li sap greu haver sobreviscut, pàg. 658

És assenyada, es guarda pensaments per a ella

Pateix de verola (?) i li queda la cara gravada, pàg 567 i 662

La Charley li encomana la malaltia, “febre maligna” (com el Jo). 

L’Esther no hi veu durant la malaltia i delira

Sentència de l’Esther, li ho diu la Barbary, tia i padrina: “La teva mare, Esther, és la teva vergonya, i tu vas ser la seva...arribarà un  dia, tot això et colpirà com només pot colpir una dona”  

Com anomena Esther a Ada: la nineta dels meus ulls, la meva reina, la meva princesa, el meu Amor, Àngel meu, alegria i felicitat de la meva vida

Relació sàfico-platònica?

      -   Kenge i Carboy, advocats del Lincoln’s Inn 

          procuradors de John Jarndyce    

• Tulkinghorn, assessor jurídic, advocat, procurador dels Dedlock

          “rònec i tronat” “ocellot londinenc” 

• William Guppy, advocat jove, treballa a Kenge/Carboy

• Toni Jobling, després Weevle, amic d’en Guppy, ocupa l’habitació d’en Nemo, casa Sr. Krook 

• Tom Jarndyce besoncle de John Jarndyce

• John Jarndyce, tutor de l’Esther, Ada i Richard i cosí llunyà de l’Ada i Richard . Propietari del Casalot. Té 60 anys. Parentiu llunyà amb Sra. Dedlock, pàg.771

• Barbary, padrina i tia de l’Esther. Casada i separada del Sr Boythorn. Germana de la Sra Dedlock

     -    Senyoretes Donny, bessones. Institució on l’Esther hi passa 6 anys,             

• Ada Clare, òrfena i cosina de John Jarndyce. Té 17 anys

• Richard “Rick” Carstone, orfe, cosí llunyà de l’Ada. Té 19 anys. Víctima de la “maledicció Jarndyce”

• Sir Leicester Dedlock, baronet. Propietari de Chesney Wold, Lincolnshire. Té 20 anys més que la seva esposa Honòria

• Sra Honòria Dedlock, no té descendència, desprès sabem que és la mare de l’Esther

• Nemo (Ningú) Hawdon, copista, pare de l’Esther. Era capità, en Georges va estar a les seves ordres. Es suïcida amb sobredosi d’opi als 45 anys, pàg.198. Hi ha una carta d’ell que la té el Sr Krook 

•  Jo, “Pinxo”, escombraire del cementiri, “animal inferior” “no sap re”. Mor de febre maligne. Jo enllaçat amb tots els personatges, pàg.827

• Sr. Snagsby, paperaire, té botiga, copisteria jurídica

• Sra. Snagsby, controla al marit, és “la meva costella”, gelosa

• La Guster, minyona dels Snagsby, bruteja

• Sra. Rachel Chadband, va cuidar l’Esther de petita

• Reverend Chadband, enravenat, discursos avorrits, inacabables

• Sra. Jellyby, filantropa de l’Àfrica (Barrioobula Gha, Niger) descuida als fills: Caroline “Caddy”, Tom, Peppy...

• Sr. Jellyby, molt sotmès a la dona, infeliç

• Quale, filantrop, interessat per l’Àfrica, enamorat de Wisk, feminista

• Priscil·la, criada dels Jellyby

• Harold Skympole, “una criatura” 60 anys. Tres filles: Arethusa, Laura i Kitty, les anomena: Bellesa, Sensibilitat i Alegria 

• Sra. Skympole, resignada de tenir un marit tan pallissa

• Sr. Lawrence Boythorn, amic de John. Té litigi territorial amb Sir Dedlock. Té un canari que se li posa al cap. Té casa d’estiueig a Lincolnshire

• Sra. Roncewall, majordoma dels Dedlock

• Sr. Roncewall, fill de la majordoma. El magnat del ferro, ferruginós personatge

• Georges Roncewall, soldat de cavalleria, professor d’esgrima, camp i galeria de tir, sala d’armes. Fill de la majordoma Roncewall

• Phil Squod, criat de George, “esguerro desnerit”, calderer

• Watt (Tyler), nét de la majordoma Roncewall 

• Rosa, 19 anys, serventa Dedlock. Una bellesa. Es casa amb Watt

• Mlle. Hortense, 32 anys francesa, dama companyia Sra. Dedlock

• Dr. Allan Woodcourt, metge capçalera de la Srta. Flite i d’altres pobres. Marit de l’Esther. Va a l’Índia, a la Xina. Naufragi, heroi

• Sra. Woodcourt, mare Allan, té llinatge noble, Morgan ap-Kerrig

• Srta. Flite, dona boja, trastocada i pobre, té ocells, segueix procés Jarndyce

• Sr. Bayham Badger, metge amb qui aprèn Richard. Cosí d’en Kenge

• Sra. Badger, va tenir 3 marits

• Vholes, amic i assessor jurídic d’en Rick. És viudo, té 3 filles: Carolina, Emma i Jane i un pare a La Vall de Tauton

• Volumnia Dedlock, 60 anys, parenta pobra

• El “cosí decandit”, Dedlock

• Bob Stables, honorable, bon tirador, invitat dels Dedlock, pàg.505

• Sr. Bucket, inspector de policia, el 1er detectiu de la literatura

• Avi Joshua Smallweed, usurer, jueu? Tira coixins a l’àvia i l’insulta

• Àvia Smallweed, viu en estat infantiloide. Germana del Sr.Krook 

• L’Smallweed petit, Bartolomew, Small, “Grumet”, treballa amb Kenge/Carboy. Nét del usurer. Bassó de la Judy

• Judith, “Judy”, néta del Sr. Smallweed, adreça a l’avi, el sacseja

     -    Sra. Blinder, cuida els fills d’en Coavins

• Matthew “Lignum” Bagnet, militar, antic artiller, mentor d’en George, després músic, toca el fagot. Demana el parer a la dona 

• Sra. Bagnet, parasol, renta fulles de col. Tenen 3 fills: dues nenes Quebec de 6 anys, Malta 9 anys i Woolwich, noi, fillols de George

• Sr. Neckett Coavins, cobrador, ordenança. 3 fills: Tom de 5 anys, Emma, nadó de 18 mesos i Charley, 

• Charley, Charlotte, treballa a casa Sra. Blinder (drogueria), desprès amb Esther. Cau malalta “febre maligne”, pàg.564

• Sr. Krook, combustió espontània. Síndrome de Diògenes, té botiga de drapaire, “el senyor canceller”. Té una gata, Lady Jane

• Sra. Jenny Perkins, se li mor el nadó, pobre dona del rajoler, la maltracta

• Liz, dona pobre  

• Sra. Anastasia Piper, mare del nadó de 18 mesos Alexander James Piper

• Sr. i Sra. Pardiggle, filantropa. Convidats al casament de Caddy Jellyby amb Prince Turveydrop 

• Swills, cançonetista, imitador. Taverna de l’Escut d’Or

• Srta. M. Melvilleson, damisel·la que canta, la cèlebre “sirena”

• Sr. Turveydrop pare, àrbitre de l’elegància

• Sr. Prince Turveydrop fill, té acadèmia de ball. Es casa amb Caddy Jellyby

• Sr Gridley, viu a Bell Yard, pàg.271. Litigi amb el seu germà. Vigila els fills d’en Coavins. Alt i macilent, capcot, tarannà rabiüt. L’home de Shropshire, petit terratinent, pàg.446

• Sr. James George Bogsby, propietari de l’Escut d’Or 

Cavalls: el ruà, el borell...

• d’en John Jarndyce: “Quiet” “Tranquil”

• del Sr. Boythorn per Esther: “Stubbs”

Vehicles: calessa, diligència, cotxes de cavalls, cab, cotxe de punt, cabriolé, faetó, carretel·la amb postilló (conductor)

Ocells de la Srta. Flite, pàg. 268 i 1041, noms que els hi dóna: Pupils de Jarndyce, Esperança, Alegria, Joventut, Pau, Repòs, Vida, Pols, Cendra, Dispendi, Fretura, Ruïna, Desconsol, Follia, Mort, Picardia, Insensatesa, Paraules, perruques, Parracs, Pergamí, Botí, Jurisprudència, Camàndules i Falòrnies

 

Ocells: aloses, passerells, caderneres, canari “ocell al cap” del Sr. Boythorn

Religió-Política

• Dandisme, corrent efeminat, dandi anglès Georges Brummel

     (1778-1840), Jordi IV

• Cartisme, 1840, moviment reformista popular, pàg.122

• Tractarisme, seguidors del moviment d’Òxford, corrent religiós anglicà pròxim al catolicisme

Moneda anglesa:

• 1 lliura= 20 xílings

• 1 xíling= 20 penics

• 1 corona, ½ corona

• 1 sobirà

• 1 penic

• 1 guinea

Capítols, i paràgrafs destacats:

• Mort d’en Jo i Testament, pàg. 813

• Descripció d’en Jo, dels pobres, pàg. 819

• Descripció del dia que neix, pàg.745

• Sr. Bucket, inspector de policia, el 1er detectiu literari

• Vides miserables, pàg. 408, Tom-all-alone’s

• Paisatge de província, pàg. 91, capítol VI “Com a casa”

• “Passeig del fantasma” terrassa dels Dedlock a Chesney Wold, llegenda de Sir Morbury Dedlock i la seva esposa que va quedar coixa de l’anca “continua passejant tot i estar a la tomba” pàg. 129

 

Paraules, mots, descripcions, temes:

• boirina cançonera

• el “remugador”(Growlery, to growl: remugar), lloc on es retira John 

• tropell, calamitat, malestar sobtat

• Londres sempre enfangat, insalubritat de la Gran Bretanya

• esguerro desnerit, Phil, el criat d’en George

• sempre disposats a anar on hi ha un succés 

• la noblesa d’ànima, d’esperit

• La Justícia, la cort, s’eternitza

• Homes de llei: advocats, jutges, passants

• Cos d’advocats, refugi en l’adversitat, legítim orgull en la prosperitat

• “que Déu el faci bo”

• Anglaterra, Britània, Gran Bretanya “victoriana”

• Insalubritat

• Orfenesa

• Vides miserables, pàg. 408, Tom-all-alone’s

• Respecte en no desacreditar a altri, sobretot Esther i John

• Solidaris, sempre dispostos a ajudar: Esther i tutor

• Costum de prendre rapè, els homes

• lluny d’osques

• passar-se els taps (suïcidar-se d’un tret al cap)

• aplanar les costures (pegar, picar)

• Descripcions dels canvis de les estacions: tardor, pàg. 15

• La vida desesperada dels pobres i vagabunds en conduïa molts al suïcidi, xacra social. Pàg. 350

• Déu, l’agutzil major 

• anar prim de ventre, tenir gana viva

• un pobre escarràs 

Gastronomia de la novel·la:

• vedella amb pernil i mongetes, pàg. 362

• per l’hora del te, pàg. 344: pa sortit del forn, trenes ensucrades, carn a l’ast, pernil fi, llengua, anxoves amb llit de julivert, ous i mantega

• cerveses: de gingebre glaçada, mitja rossa mitja negra

• pa de pessic

• bacallà, vedella rostida, mitjanes de xai, púding (a casa dels Jellyby, a Londres, ho serveixen mig cuit)

• llagosta amb enciam per sopar

• te calent d’agradable fragància, ostres, pàg. 204

• coll de xai fred, pàg. 261

• ginebra

• cuixa de xai al forn amb patates, pàg. 460

• col, espàrrecs, pèsols per acompanyar vedella més pernil

• patata i mostassa, col amb carn de porc, pàg. 497

• postres: púding de carbassa, formatge Cheschire, pàg. 364

• begudes: rom més aigua, Porto vell de 50 anys, aigua de soda, negus (barreja ensucrada de vi negre més aigua amb espècies), 

     pàg. 562. Xerès fosc de les Indies Orientals. Soda-water britànica 

• per esmorzar: penca de cansalada viada a la brasa, panets calents i cafè

• fruita, pa de pessic i vi negre, pàg. 760, Skimpole

• Thomas, criat menja: tall de pastís fred de carn i cervesa, pàg. 724

• sopar Esther i Srta. Flite: plat de peix, pollastre rostit, lletons,

     verdura, púding i madeira, pàg. 637

                            

  

Cita a:

• Shakespeare: Macbeth, Sonets, Somni d’una nit d’estiu (Puck)

La Tempestat (Ariel), El mercader de Venècia

• Milton: El paradís perdut; Comus

• La Biblia, sovint

• Händel: Marxa fúnebre de Saul; El ferrer harmònic 

• Laurence Stern: Sentimental Journey

• Byron: Childe Harold’s Pilgrimage

• Thomas Moore, poeta, cançó The Woodpecker

• George Henry Lewes (1817-1878) filòsof i literat anglès, marit de George Eliot (Mary Ann Evans) negava fenomen de la combustió espontània humana (es debatia segle XIX)

• Washington Irving, The Sketch Book /1819

• Walter Savage Landor (1775-1864), literat anglès, va defensar la independència espanyola de la invasió napoleònica

• Faeton, fill d’Hèlios i de Clímene, que va conduir el carro del Sol i li van fallar les forces, va causar estralls a la Terra. 

     Cotxer pagà  

          

                                      

Llistat de llocs de Londres i rodalies, 1850, segle XIX

                           

• Herfordshire, El Casalot vell. Jarndyce, Esther, Ada i Rick

• Chesney Word, Lincolnshire. Sir Leisceter Dedlock

• Chancery Lane, Cancelleria, advocats, juristes, Sr.Krook

• Cook’s Court, veïnat de Cursitor street, vaqueria Sr. i Sra. Snasgby

• Tom-all-alone’s. Jo “Pinxo” i gent miserable. Carrer fosc i rònec. Femer de misèries

• Lincoln’s Inn, Kenge i Carboy

• Symmond’s Inn

• Holborn

• Bell-Yard, Sr Gradley

• Leicester Square

• Yorkshire, hi ha El Casalot nou, casa de l’Esther i Allan

• Clorkonvell

• Barris pobres, cita Phil, pàg.475: Saffron Hill, Hatton Garden, Smiffeld

• Whitefriars, Temple

• Hanging, Sword Alley

• Blackfriars

• Bath, Sra. Volumnia Dedlock

• Gal·lea, parlen gal·lès

• Highlands

• Hatton Garden

• Newman street, Caddy

• Gravesend

• Pont de Waterloo, suïcidis

• Haymarket i Leicester Square, territori popular de Londres

• Barri Limehouse, banda oriental Londres al marge Nord del riu,

hi havia refugiats espanyols pobres*

• Westminster

• Islington

• Polygon Somers Town, Sr. Skimpole

• Saint Albans, Hetfodshire Hyde Park

• Stolburns

• La Vall de Tauton, pare Vholes

• Mount Pleasant

• Greenleaf, Esther

• Old Street Road, Sr. Guppy

• Thavins Inn, Londres

• Newman St., Oxford St., a prop viu Esther

• Kennington

• Deal, cap a la costa, s’hi està Richard, militar

• Taverna de l’Escut d’Or, pati, sala

• El Mico d’Or, hostal

• Hostal El Cavall Blanc

• El Casalot nou a Yorkshire, arreglada com el Casalot vell:

      jardí amb flors, platabandes, hort, cirerers, pomeres

Caseta rústica amb habitacions de casa de nines però molt bonica i retirada i envoltada d’un paisatge molt rialler, amb el centelleig d’una riera al fons, ufanosa de vegetació en una banda, més enllà fent girar remorosa una roda de molí...

...Saletes i sortíem als porxos laterals...pilanets de fusta engarlandats de lligabosc, gessamí i xuclamel