Daniel Defoe "Robinson Crusoe"

 Traducció molt ben aconseguida, genuïna i molt llegidora. La història pot ser un pèl repetitiva però enganxa i aconsegueix descriure molt bé com pot sobreviure un nàufrag.

«En tot cas, això justificaria la conducta dels espanyols en les barbàries que van perpetrar a Amèrica, on van assassinar milions de persones d'aquestes, que, tot i que efectivament eren bàrbars i idòlatres i observaven diversos ritus cruels i sanguinaris, com ara fer sacrificis d'ésser humans als seus ídols, per als espanyols eren inofensius; i d'aquest extermini en aquelles terres ara se'n parla amb repugnància i ignomínia —entre els espanyols mateixos i tot— en totes les nacions cristianes d'Europa, que ho consideren una veritable carnisseria, una atrocitat sanguinària i inhumana, injustificable a ulls de Déu i també a ulls dels homes. Tant és així que la mera paraula espanyol és rebuda com una cosa espantosa i abominable per tothom qui té un mínim d'humanitat i de compassió cristiana, com si el regne d'Espanya destaqués especialment per haver engendrat una raça d'homes sense sensibilitat, desproveïts d'entranyes i dels principis bàsics de misericòrdia per apiadar-se del desvalgut, cosa que se sol considerar prova de nobles d'esperit» p. 198-199

 

Molt interessant el pròleg de Sánchez Piñol sobre com llegir una obra del XVIII i també l'epíleg de la traductora, sobre traduir textos antics. Acabat el 30.12.20