Irene Vallejo "El infinito en un junco. La invención de los libros del mundo antiguo"

 Alexandre el Gran (+323 aC). Sempre portava la Ilíada amb ell

 

diàdocs 'successors'

 

a) Seleuc I Nicàtor (358-281aC). Sàtrapa de Babilònia  Dinastia selèucida

 

b) Antígon (382-301). Macedònia. Dinastia antigònida

 

b) Ptolomeu I Soter (367-283 aC). Egipte. Dinastia ptolemaica (305-30 aC)

 

Crea la Biblioteca d'Alexandria (1r bibliotecari: Demetri de Falèron). Oberta a tothom. Recopila llibres d'arreu i els fan traduir al grec:

 

Bíblia dels Setanta (traducció grega de la Torà)

Textos iranians atribuïts a Zoroastre

Maneton confecciona una llista de les dinasties faraòniques

Tradicions babilòniques

Tractat sobre l'Índia

 

Crea el Museu d'Alexandria, que reuneix els grans savis:

 

Euclides, pare de la geometria

Estrató

Aristarc

Erastòtenes

Arquimedes

Dionís de Tràcia

Apoloni de Rodes

Calímac

 

Davant de tantes versions de textos (errades, mutilacions, males còpies...), es va decidir que uns quants escribes fessin "edicions" comparades. L'autor per excel·lència a ser tractat fou Homer. Llibre més llegit: La Íliada.

 

El primer gran catàleg fou de Cal·límac de Cirene, el pare dels bibliotecaris. El seu catàleg (Pinakes), són 120 volums que contenen el catàleg complet de la Biblioteca ordenat cronològicament.

 

Els autors prescrits s'incloïen en llistes (enkrithéntes). Alguns prescriptors foren Tèlef de Pèrgam (s. I-II), Filó Herenni Bibli (s. I-II).

 

Els grecs foren pioners de la classificació amb les seves llistes: 

 

—Deipnosofistes (s. II), llista dels set grans cuiners grecs

—Grans noms de les tragèdies gregues (s. IV aC): Eurípides, Sòfocles i Esquil. El govern atenenc va crear un arxiu estatal per protegir les versions genuïnes del trio.

 

Enheduanna (Sumèria, s. XXIII aC), primera poetessa de la història amb nom conegut. 

 

La poesia arriba a Roma per obra d'un esclau estranger, Livi Andrònic (284-204 aC), que es guanyava la vida com a actor a Tàrent, enclavament de cultura grega al sud d'Itàlia. Capturat, fou esclau d'una família important, que l'alliberà. Creà una escola a Roma, va traduir tragèdies al llatí i l'Odissea. Queda poca cosa de la seva obra poètica.

 

El 168 aC es derrota l'últim rei de Macedònia i es confisca la seva llibreria. Els Escipions, doncs, tindran la primera gran llibreria privada de Roma i fan de patrocinadors d'escriptors, entre els quals Terenci, l'Africà. 

 

Altres generals romans van saquejar biblioteques: Sila (138-78 aC) es va fer amb la biblioteca d'Aristòtil (s. IV aC); Lúcul (117-56 aC) va saquejar el nord d'Anatòlia. La seva biblioteca seguia els models d'Alexandria i Pèrgam. Va posar els llibres a disposició d'amics i estudiosos. Plutarc diu que s'hi reunió una caterva d'intel·lectuals.

 

Sortiren veus crítiques amb les novetats gregues que esdevenen modes. El més càustic fou Cató el Vell, que criticava que Escipió l'Africà anés a gimnasos grecs o es barregés amb gentalla en teatres sicilians. 

 

Els grecs eren els més cultivats de tots els pobles que va esclavitzar Roma. La major part de funcionaris eren grecs privats de llibertat.