Sandro Veronesi "El colibrí"

 Amb un domini magistral dels instruments narratius, explica la vida d'una família burgesa italiana marcada per separacions, morts prematures... Usa estils narratius variats: narració ortodoxa, cartes, correus-e i constants flashbacks... Sembla més interessant per l'arquitectura narrativa que pel contingut, tot i que s'hi parla de depressions, suïcidis, amors insaciats, ambicions, frustracions… Corprèn el final, quan el protagonista es fa l’eutanàsia davant dels seus amics a la vila on havia passat tots els estius…

 

També és interessant per la intertextualitat: al final del llibre consigna d’on ha extret molts dels fragments o idees de la novel·la: el conte “El gorg” de Beppe Fenoglio (1922-1963); una cita de Mario Vargas Llosa, etc.

 

p. 326 “Quantes persones hi ha enterrades dins nostre?”

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Quim Torra “Armand Obiols, d'una fredor que crema“

Biografia d'Armand Obiols, molt completa, a vegades amb massa dades. Bon índex onomàstic. Retrata amb molta precisió els avatars polítics d'Obiols abans de la guerra, l'estada a París, el camp de treball de Bordeus, les feines a Ginebra i Viena... “Ambrosi Carrion, solemníssim idiota“ “Aquest carner gelatinós, recorregut d'espasmes, destapat tot d'una, em produeix una nàusea inagualable“ “els avorrits de la blennorràgia“ Als exiliats de Mèxic: “pomell de Coyoacán“ “deu anys plens i esberlats com les magranes“ Puig i Ferreter serà anomenat “Puig-i-Fer-à-Repasser“ després de llençar una planxa al cap de la seva amant.
Més informació

Stefan Zweig "Maria Antonieta"

Imatge
[ a M. Teresa d'Àustria, mare de Maria Antonieta ] "L'honorable dama es veu assetjada per l'estranya intuïció que aquell imperi al qual ha dedicat tota la seva passió i totes les seves forces s'esfondrarà i es desintegrarà sota els seus successors; sap, com a política clarivident i gairebé visionària, que aquella barreja de nacions acoblades de manera casual s'aguanta sobre un suport molt fràgil, i que la seva persistència només es pot perllongar amb fran precaució i reserva, amb molta passivitat intel·ligent" (p. 25) per entregar M. Antonieta als francesos es necessita un territori neutral: "es va empescar la solució salomònica de construir expressament en una de les illetes de sorra deshabitades del Rin, entre França i Alemanya, és a dir, en terra de ningú, un pavelló de fusta per al lliurament solemne: una meravella de la neutralitat, amb dues antecambres a la banda dreta del Rin, per on Maria Antonieta ha d'entrar encara com a arxiduquessa, du...
Més informació