Sebastià Perelló "La mar rodona"

 «Paper banyat»: retrat d'una barberia a la Mallorca rural durant la guerra civil. El narrador és el fill de barber que ho migveu, ho migsent tot. Es fa molt èmfasi en els silencis i l'opressió dels vençuts i, sobretot, en la mirada del vailet. Llenguatge ric, amb molts dialectalismes que em fan anar sovint al diccionari. Ple de matisos a allò que veu, allò que sent, allò que intueix. I, sobretot, el sentiment de recança, de penediment de no haver fet de missatger entre un pres i la seva promesa; d'aquí el títol.

 

Porta com a divises una frase de J. Roth: «De vegades, els grans esdeveniments comencen a les perruqueries», i una de Shakespeare: «El temps està fora de joc»

 

ets una annerota: anegot

el poble anava alçurat: faltar al respecte 

ara m'escarrufa: m'esgarrifa

tasser: escudeller per a tasses

ha perdut fua: ha perdut envestida

sòtil: sostre

esperava que travelassis: que ensopeguessis

feia la mitja: mig riure

posaria messions que reconeixeria: apostaria que...

Estaven ensensats: es faltava el seny

no en sabia treure aguller: treure'n l'entrellat

aquest esburbat? eixelebrat

No han motat: no dir un mot

veus bellumes: pampallugues

sou dos que s'aferrussen: s'aferrissen

a la raseta: ple a vessar

t'havies esbrocat: trencar el broc 

havien esclatat els albellons: canal per on surten les aigües brutes

aquella tereseta: titella

li hauria acopat cap a la sala: fugit

m'hauria acubat: sufocat, desmaiat

branques d'un arbre eren d'una popa tan àcida: part carnosa, polpa

airet grenyal i enverat: verdós i tirant a verd

quan trullejaves: armaves enrenou

en una soll: cort de porcs

La padrina deia amb tant de trull: tràfec

feia servir el dimoni per enconar aquests banastres: posar la mel a la boca

jo era un taravella: tabalot, entremaliat

fic a l'orella: berruga

s'aixeca de la cadira tastanejant: caminant insegur

feia de mal veure aquella endemesa de gent deixada estar de la mà de Déu: acció perjudicial, atzagaiada

paraules al gavatx: al pap

els coleus: planta espinosa de punxes molt grosses

farina cernuda: farina tamisada

abans no era tan esquiterell: de tan mal acontentar, escrupolós

i els ossos són coses que trobes en el lleu: trobar defectes en tot

sempre fa trunyella amb un secret: trena prima d'espart

crui de la cisterna: obertura, clivella

call vermell: tipus de terra

alenes: estri de sabater

cerol: tipus de pega

em trobàs dessabeït: insuls

cusses: gosses

ens aquissa cap a la nafra: ens envesteix

 

«La peixera». El capítol va precedit de dues cites: «Com un silenci / dins el seu cristall» (Carles Riba); i una de Rousseau: «I va fer un silenci (nota musical) que no va omplir de res». 

 

Després de la mort de Franco: descripció magistral de la mort sobtada d'una dona al carrer: pors, estupefacció, presència de turistes, capellà, guàrdia civil, metge, foraster francès... Mallorca canviant: turistes, paletes que treballen en un hotel... Hipocresia, solidaritat. Dissecció fantàstica del caràcter i l'actuació davant la mort. 

 

van de verbes: fan broma

pareix que l'estopeja: li mulla la ferida

ha tornat com un baduet: estúpid, ximplet

tots podíem fer qüec: morir-se

roba esquitada de tulipes: esquitxada

tumbaga llisa: anell llis

picornells: rossinyol (bolet)

una cinglada i ja ets a l'altre món: dolor

tu sempre has tingut eima: esma

amb els ulls estugosos: que fa fàstic de tot

estar cop-piu: decaigut, alacaigut

pareixes un saig: canari

que en fa de comèdia aquest bàmbol: curt d'enteniment

Quin regiró!: esporuguir-se

assegut a l'estormia de llata: mena de coixí fet amb fulles de margalló

semblava que l'assocàs: estrènyer

he vist tantes clepes enmig del carrer: persona abjecta

morques: solatge de l'oli

a gavells: una pila, un munt

Pa florit, vi agre, tot que grella: podrir-se

Estava malapler: amb malestar

carn batiada: persona curta d'enteniment

les dogues que quasi li esbrellaven els traus: esberlaven

repussall: rebuig

la feien sentir una ranguet: dona bruta i malvestida.

si l'empedrat bofegàs: saltés

aquell home que em tenia assocat: subjectat

un fart de dois: disbarats

un vergueró: un llistó

m'hagi clavat un escarràs: una inxa

aquella ensalgada li empolsinàs el cutis: coberta de pólvores

algorfa: entresòl

la figa: dita de doble sentit

l'eixabuc: renyada

gestos que s'enviscaven en el refús: envescar-se

canyes i tàntols: branca escurçada feta servir per caçar tords

no podia passar per malla: escapolir-se

dones acalades: inclinades

els sacarins: tentacles d'un calamar

deuen ser morgues: cosa inferior comparada amb altres

fer matx: fer destrosses

a preu de patató: patates petites

els mossons: senyors de classe mitjana

dèspota i estugós: repugnant

vivia sol, atabacat: "xasquejat"

eren porgueres: restes

esquiterell: exigent

havia perdut el remuc: la gana

he perdut el corbam: ho he perdut tot

(ella) s'havia alçurat: mancar al respecte

 

cites

De fer el beneit no en fan pagar res. p. 141

 

a la boca dels morts és on grinyolen les frontisses i els forrellats del que hem viscut, p. 159

 

«A lloure». El capítol va precedit de dues cites: «Cada casa és una estació (de l'any)» (René Char); i una de Léon-Paul Fargue: «L'hotel és un instrument de decisió».

 

Finals de segle XX: En primera persona, el protagonista, llicenciat, i l'amiga adinerada a quin han regalat un hotel. Anàlisi dura, clarivident i incisiva del turisme i de la vida dels hotels. Relació d'amor-odi entre els protagonistes.

 

alacritat: delit

encruia: enclusa, persona vella, inútil

una batallonada: dita absurda

de tanta tossa: embalum

retxes dins l'aigua: ratlla o línia

un teixit ratat que s'esbrella: obrir violentament

quedar a l'escapça: quedar amb les il·lusions trencades

un tocom: un lloc

tot fa ull: tot es desfà, es destrueix

juga a conillons: conillets a amagar

bambolla i farsa: ostentació exagerada

serigot: suc brut

t'hi veus endidalat: privat de decidir-se

aquell regust dessabeït: mancat de sabor

el xibiu: l'antre

una enfigassada indigesta: empastifada

fer la llesca: destorbar

acopar les ales: tancar

 

sembla fusa: ferro fos

són el bessó [d'una cosa]: la millor part

estança i baterell: intempèrie

el món i la bolla: tot

ni copinya ni cornet: ni escopinya ni cargol de mar

estufera: vanitat

cantes la palinòdia: et retractes

sense cap ni centener: no tenir solta

rascanyós: porta l'opinió contrària

entre i entre: amb intermitències

I ets un tutup: soroll de cosa que cau, que topa violentament

esser un sedasser: ser un tafaner

trescaven més que un sebel·lí: trescar molt

una dona erugada: esverada

fer estaries: fer estades

tot són escapolons: retalls

retalls i escapcions: escapçadures

aquesta burballa: flocs, encenalls

processó de raïssos i fantasmes: deixalles

se m'haguessin espoltrit: reduït a pols

un cove d'alatxa: tipus de sardina de menys valor

fan caramull: ple en excés

un amàs de temps: reunió, arreplegament

vida llosca: molt curt de vista

allò que es tuda: fer malbé

el celistre: vent molt fred

panfonteta: menja (crosta remullada amb aigua, sal i oli)

banderejar: passejar sense fer res

li enfloc: posar, aplicar en sentit pejoratiu

surt a rotle: apareix

el meu món és una guixa: melic

sobre els seus raïssos: residuss

era més badívola: espai obert, lliure

com si fos la pruïna: excrescència que surt de les fruites

El meu enfony: casa o recinte molt petit

aquell andarivell: embull

aquestes badomeries: futilitats

era els escapolons d'un fiasco: retalls

 

cites

l'illa ja és l'exuberància i la nimietat que ens oferim i que hem après a tastar amb la seva boca, les seves mans i la seva pell, que és la nostra. El turisme ens ha vampiritzat la mirada a tots plegats, l'experiència dels llocs és la seva. I tot són vistes i panorames, i res no fa aquella olor de cada dia. Aquest és el gran teatre i és ca nostra. Una illa recreativa. Tot és un decorat, un paradís d'artifici, i l'hotel n'és la catedral, un espai de culte per a pelegrins contemporanis, i tu l'oficiant improbable que calla enmig d'aquesta quietud de piscines i spa... p. 200

 

Hi havia la crema de tot Ciutat, gent d'upa, rates tragineres de la corrupció i els mestretites de la premsa local. Fins i tot els quatre bufes, bambolla i farsa, que exhibien aquella inflor d'haver fet un dobler amb l'especulació immobiliària, amb els cabells lacats del fixador i engomits en uns esmòquings de solapes de seda i aires de cerimònia, com si estrenassin el món. I grans dames rivetades amb la ferum estantissa de casa bona i canteranos, i madones de possessió, menines i lolites debutants que s'estufaven com si allò fos un envelat de circ. En aquella carpa, perquè era un veritable espectacle, tampoc no hi faltaven les cacatues de l'art extrem i els seus valets, cotorres virolades del disseny, carn estirada de photocall, muses incautes de la vida nocturna i faisans fanés abeurats en cava de la flor i la nata més untuosa de Ciutat. Sembla que havien centrifugat tota aquella gernació i s'havia aconseguit una macedònia esbravada que surava en el serigot d'una nit que havia de ser, fort i no et moguis, esplèndida. p. 204-5

 

s'ha presentat al hall amb una bata nuit secrète de setí negre i les sabatilles Balenciaga del seu home. Deu pensar que la indignació beneficia la seva harmonia facial després del lífting. p. 218

 

Ets aquell que passa sense entrar, transeünt de les veus i dels mots que diuen en excés, on sempre trobes pèls, i aquesta cosa de no dir que roman enlaire, provisional, i que ningú no vol sentir. Tu, els gran contradictor, mestre del dilema i el tempteig, sacerdot de la conjectura, besllum de l'equívoc, figurí de la disjuntiva, que saps fugir-te a contrallum, i en dius una de freda i una de calenta, una de cada color i saps seguir el corrent. I trobar una via. p. 230-1

 

Tu que havies de tondre l'estiu i has segat un pensament, havies de filar la llana, poca que n'hi havia i pels esbarzers, i són els cards que t'han rapinyat els talons i els peus. p. 274

 

¿No deia aquell que els hotels són l'infern dels viatges? I l'infern, ja ho saps, és l'absència. Però t'aferres als vestigis i a les traces de la gent que passa i a allò que queda d'un passat fràgil i efímer que s'esfuma, una unglada a la butaca, aquella cicatriu minúscula del marbre d'una taula al pati que s'ha escantonat, una foto o unes claus que va deixar ja no saps qui i que trobes el calaix, un pijama de fil que no reclamarà ningú, relíquies de l'oblit per a un brocanter del present que fuig, coses que saps de memòria i que tens en les mans, i són vida viscuda que no saps i temps que s'hi agleva i ja és borra, pelussa de dies que tornen muts i són la fortuna del descuit. p. 277-78