John Steinbeck "Viatges amb el Charley"

 L'any 1960, l'autor decideix fer un viatge amb autocaravana per conèixer i poder opinar d'Amèrica. Surt de Long Island, on viu, i recorre pràcticament tot el país amb el seu gos, Charley, a qui tracta com un humà. Aprofita els paisatges que veu, la gent amb qui topa per fer reflexions, a vegades molt iròniques, sobre la realitat americana, algunes de les quals sempre que prediguin el futur. 

Comença l'obra amb un fragment molt bonic, on diu que fa allò que tothom voldria fer.

"L'hivern anterior [té 57 anys] havia patit una malaltia força greu, uns problemes -dit de manera delicada- que eren la remor de la vellesa que s'acosta". "I n'havia vist tants que havien començat a protegir-se la vida amb una capa de cotó fluix, a reprimir els impulsos, a amagar les passions, a jubilar gradualment la virilitat per entrar en una mena de semiinvalidesa espiritual i física..." "La meva dona s'havia casat amb un home. No veia per quin motiu havia d'heretar una criatura"

[referit al gos] "Però amb les tasques que li són pròpies, que era al que es dedicava ara, ensumant a poc a poc i de manera senyorial pertot arreu i ungint la zona, no tenia rival"

"Les muntanyes de coses que llencem són molt més grosses que les que fem servir."

"Ràpidament em vaig enamorar de Joseph Addison i no me n'he cansat mai. Feia sonar la llengua com Casals tocava el violoncel"

Parla d'una època d'obsolescència programada (p. 54)

Explica com, en un motel, hi troba cartells sobre l'esterilització dels gots, del wc: "Tothom es dedicava a protegir-me i em semblava horrorós".

Referit a una cambrera que no observa un cel estrellat, preciós: "Aquella dona podia fer que l'eternitat i l'infinit es fonguessin i se t'escolessin entre els dits"

"Quin tros d'home, fet del granit que s'extreu a Portland, un model perfecte per a alguna futura estàtua eqüestre"

"Si tingués gana, caçaria ben content qualsevol bèstia que corregués, s'arrossegués o volés, parentela inclosa, i els esquarteraria amb les pròpies dents"

[referit a la caça] "l'efectivitat que tenen matant-se entre ells potser controla l'explosió demogràfica"

Explica que, de jove, tenien un cuiner xinès que posava unes banyes de cérvol clavades en un tronc, per tal que els caçadors es confonguessin i tiressin trets. Llavors ell recollia el plom i el revenia.

"nosaltres, els nord-americans, busquem mercenaris pe fer les feines més dures i humils"

explica (p. 83) que les botiguetes de poble no poden competir amb els supermercats o les cadenes d'establiments. 

"el que estimula els nous nord-americans i el que valoren són els carrers plens a vessar de trànsit, el cel tapat per la contaminació, ofegat pels àcids de la indústria, el xerricar dels pneumàtics i les cases amuntegades les unes amb les altres, mentre els poblets es van marcint durant un temps i finalment acaben morint".

"tothom és descendent de tothom"