Ponç Puigdevall "Una novel·la comercial"

Amb l'excusa d'un enterrament l'Artur Calvet se'n va a St. Feliu un dia d'estiu i s'hi queda portant una vida esllanguida, avorrida, insulsa, que només sap omplir quedant amb velles amistats i vagarejant per casa. És editor (feina que avorreix), viu a Barcelona, però té casal a St. Feliu, d'on havia sigut alcalde. La novel·la retrata molt bé, amb un llenguatge riquíssim, l'ambient de la vila a l'estiu, les tedioses trobades amb amics, l'esquivament d'altres (especialment Manel Formiguera, que li truca constantment), la insatisfacció vital... Amb Teresa, la dona, hi té una relació absolutament nul·la i les trucades que li fa a Barcelona, on viuen, són excuses per allargar l'estada al poble. "Es deia que tenia l'ànima buida i el cor desolat; però eren uns clixés poc precisos, incapaços de definir l'estat particular que el posseïa [...] el posseïa des d'un abans molt llunyà, d'ençà que havia sentit seu l'impuls, el trànsit, el tomb d'alguna cosa [...] fos el que fos, tenia la funció de fer-li una mena de mal físic a l'ànim, i de tant en tant se li desplaçava amb ràbia, a poc a poc, fins a clavar-se-li fort en una zona encara més recòndita." (p. 13-14) Té una vida tan poc motivadora que no va ni a recollir el cotxe que se li ha endut la grua o té la casa desendreçada.

El segon capítol, dedicat a la dona, trobem una Teresa Garriga que havia sigut pobra, que va entrar de minyona a cals Calvet i s'hi va casar. És l'exemple d'una nova rica, que es mata a dietes, que llueix joies que ningú lloa... Decideix agafar un taxi i es planta a St. Feliu. Només disfruta maltractant el marit, amb constants insults, i queixant-se dels seus mals. L'esclavitza. És una persona moguda pel ressentiment i l'ambició. Vol que el marit, que sembla que té una malaltia terminal, mori i la deixi com a única hereva. No pot suportar que la filla Magda (a qui detesta) rebi res i només somia que el seu fill, Oriol, un pilot d'aviació, se separi de la Betty, una guatemalenca que ella no pot veure. Cinisme i mala llet a grans dosis. Teresa sap que la seva amiga Araceli, la 'bruixa', se li ha mort. Era la consellera dels seus mals, físics i psicològics... Suplirà la seva absència amb el coneixement de l'Adela. 

A aquest ressentiment hi té un paper el fet que se li morís una filla de petita. Retrata Teresa de manera cínica, despiatada: "Quan suspenia la diatriba, l'avisava que l'endemà la reprendria de nou, més prolixament, confiada que l'amenaça li impedís dormir bé". A St. Feliu porta una vida social marcada per la hipocresia i els interessos. Molt divertida l'escena en què retrata els rituals que fa al bany per fer desaparèixer la jove i la filla. 

Al tercer capítol, Oriol torna d'un vol i només té el sexe al cap. Amb un llenguatge més estripat, el narrador se centra en les imaginacions eròtiques de l'Oriol, que ja no suporta la seva dona. Abans de marxar a St. Feliu revisa el pis i el cotxe per si pot trobar alguna mostra de la infidelitat de la Betty (ella se n'ha anat de viatge a Eivissa). Se'n va a St. Feliu, sense cap il·lusió, a passar-hi l'estiu. Té ganes que sigui l'últim del seu pare, per poder cobrar l'herència. El retrata com un personatge mediocre: males notes, acomiadat per penjar una foto amb una noia a la cabina de l'avió. Voldria ser cornut, com els seus amics que ho són i no se'n lamenten.

Reflexió de l'Oriol, referent als pares, que pot ser una bona síntesi de l'ambient a casa: "A vegades li semblava que visquessin un període d'esgotament i anestèsia després d'infligir-se uns dolors i unes commocions que haurien sobrepassat els límits del que és suportable" (p. 123)

Prosa magistral, amb un retrat molt ben fet de l'ambient de matrimonis grans, cansats de tot, guardant aparences, sense disfrutar del que tenen, només pensant en els diners... de la vila d'estiu amb estiuejants, gent rutinària, hipocresia. Grans dosis de cinisme.