Stefan Zweig "Maria Stuart"

 

L’Escòcia dels avantpassats de Maria Stuart (1542-87) és pobra, poc poblada i sempre fustigada per revoltes entre els nobles, batusses religioses i amb els veïns anglesos, de qui Maria és parenta (besneta d’Enric VIII). A més, Anglaterra i França són enemigues. Quan Anglaterra ataca, per exemple, Normandia, França atia Escòcia perquè ataqui la veïna Anglaterra. Escòcia viu del que li dona França, Madrid o Roma, pel fet de ser catòlica.

Enric VIII (1509-1547) vol casar el seu hereu amb Maria Stuart. Així, les famílies Tudor i Stuart s’unirien i tota l’illa seria un sol regne. El monarca anglès vol que la nena sigui enviada a Anglaterra, a la qual cosa la mare es nega. A més, descobreix que el pacte convé que si la nena mor prematurament, Escòcia passarà als anglesos. La mare es malfia d’un rei que ja ha fet tallar el cap a dues de les seves mullers. S’alça una guerra, però mare i filla s’amaguen i en surten sanes i estàlvies.

Finalment, es pacta que Maria Stuart serà entregada quan faci 10 anys. Un cop mort Enric VIII, però, els lords escocesos, pretenen donar-la al tron francès. Això comporta una batalla: escocesos esclafats a la batalla de Pinkie Cleugh, amb 10.000 morts.

Amb poc menys de 6 anys, doncs, la comprometen amb els malaltís Francesc II, l’hereu de França (un Valois) i allí l’envien. És rebuda amb tots els honors a la cort més brillant d’Europa. Mentrestant, la seva mare serà regent a Escòcia. Maria aprèn llengües clàssiques i modernes. Amb 13 anys ja recita un discurs en llatí escrit per ella. Precoç en francès, ball, cant, brodats. Geneta, caçadora i jugadora de pilota.

Bella, els poetes la canten: Brantôme, Du Bellay, Lope de Vega.

1558: Casen els promesos amb 14 anys perquè temen per la salut del rei i es volen assegurar el regne d’Escòcia. Les noces són “una mostra inaudita de luxe.”

Maria Stuart ja és reina consort de França, reina d’Escòcia i també pretén la corona anglesa, després que Elisabet, germanastra de Maria I, pugi al tron. És reina legítima tenint en compte que és filla d’Anna Bolena? Segons anglesos, sí, segons francesos, no. Argüeixen que el matrimoni amb Bolena fou fet anul·lar per Enric i Elisabet era bastarda. Per altra banda, Maria Stuart és besneta d’Enric VII. Finalment, Elisabet I regnarà 45 anys i serà l’última Tudor.

Maria Stuart no farà la guerra a la seva cosina reina Elisabet, però farà que al seu escut d’armes hi consti que és reina de França, Anglaterra, Escòcia i Hibèrnia. Es considera un molt mal gest polític. Stuart es convertirà en l’enemiga de la reina més poderosa d’Europa. Amb disset anys, a la mort del seu sogre, Maria esdevé reina de França.

1560: Maria de Guisa mor deixant Escòcia entre batalles i els anglesos sotjant-lo. També mor el rei Francesc II. Per edat, Maria ha de deixar pas a la seva sogra, Caterina de Mèdici. Ara ja només és reina d’Escòcia. S’enemista amb la sogra.

Agost 1561: torna a una Escòcia pobra, enemistada per religió, amb una Anglaterra que li té els ulls a sobre... Mentrestant la Reforma ha entrat al país amb èxit. Una part de la nobles és protestant, l’altra catòlica. Les viles abracen la nova fe, la pagesia manté la vella. La noblesa més poderosa és calvinista, sovint amb el suport exterior, i es vol fer amb les riqueses de l’Església. Elisabet d’Anglaterra ha esmerçat molts diners a atiar el foc... Els conselles demanen a Maria que es faci protestant, però ell ve dels Guisa, uns paladins del catolicisme. En ella s’hi congria, de fet, la lluita entre Anglaterra i Espanya, la Reforma i la Contrareforma.

Per acabar-ho d’adobar, James Stuart, comte de Moray, el seu germanastre i regent. és protestant. És bastard i, per tant, no pot aspirar a la corona, però maquina per tenir poder. De moment, acumula riquesa, i manté amistat amb Elisabet. És fred i calculador. A ell li va bé que la corona la porti una Stuart, però és ell qui té la paella pel mànec. El diplomàtic Maitland també li fa una mica el joc.

Malgrat tot, amb Moray i Maitland s’hi pot governar. Amb qui mantindrà una forta enemistat és amb John Knox, popular predicador, organitzador i senyor de la Kirk escocesa (=Església protestant d’Escòcia). És un religiós calvinista fanàtic, amb qui Maria no es podrà avenir (ella és amant de les arts, la bellesa, la rialla; Knox és auster i hostil a tot això). Evidentment, Elisabet també se’n serveix. S’arriba a dir que Knox supera en rigor i intolerància el mateix Calví, el seu mestre.

Retrat magistral de Knox (p. 80-81).

Quan Maria arriba a Escòcia concedeix llibertat de culta als súbdits, però ella demana poder oir missa a la capella de palau de Holyrood. El primer diumenge, però, hi ha altercats i no es pot dir la missa. Knox se n’alegra, Maria no pot digerir que la humiliï un súbdit. Knox va a palau. Ella es manté suau, raonable. Ell, intransigent. Discussió agra (84-85).

Els primers temps de Maria com a reina d’Escòcia passen sense gaires problemes: Moray i Maitland governen i ella fa de representant del regne. Però ella anhela ser sobirana d’algun altre regne que no la pobra Escòcia. Per consell de Moray, Elisabet entaula una amistat interessada amb Maria. Com que aquesta enyora França, converteix el palau de Holyrood en una petita cort francesa: s’hi recita, s’hi balla, ... Chastelard, el poeta, és trobat a l’habitació de la reina en més d’una ocasió i passa pel patíbul. En vindran molts més, d’amants que tindran aquest tipus de sort. Sembla que ella propicia aquests galanteigs, que acabaran malament.

La volen fer casar. Lluita d’abast mundial, perquè Elisabet també és soltera i hi ha en joc dues religions. Cap pretendent està a l’altura de dues dones cultivades i amb sensibilitat humanista. Totes les cases reials d’Europa hi treuen el cap. Hi ha una diferència, però, Elisabet s’ha hagut de guanyar el prestigi (bastarda, tancada a la torre de Londres...), en canvi, Maria és reina per dret propi.

p. 108: Elisabet no es casarà mai i s’ha especulat molt si no tenia algun tipus d’impediment físic... malgrat tot és una monarca que lluita pel seu país i a qui desagraden les guerres. És una “baralla de gates”. Maria triaria qualsevol marit mentre suposi superar el rang de la reina d’Anglaterra, cosa a què Elisabet s’oposa. A Jaume, el seu germanastre, ja li aniria bé que Maria es casés amb algun rei europeu i així ell podria governar Escòcia, tot i sent bastard.

El joc del gat i la rata... Elisabet li diu “casa’t amb qui jo et digui i et nomenaré successora meva”. Maria hi està d’acord, però ningú fa el pas perquè totes dues es volen enganyar mútuament. Maria negocia amb Felip II d’Espanya, però no acaba bé, i finalment Elisabet li proposa Robert Dudley. Maria ho considera una injúria, ja que Dudley és un súbdit de la seva “germana” anglesa (tot i que ambdues reines no s’han vist mai) i és membre de la petita aristocràcia. A més, tothom sap que Dudley ha estat company de jocs eròtics de la reina d’Anglaterra. Tot i que no li interessa gens Dudley, Maria fa veure que sí i envia Melville, un dels seus assessors, a Londres, a entaular negociacions.

La reina d’Anglaterra sedueix amb tota la galanteria possible Melville. Quant a Dudley, decideix fer-lo comte de Leicester perquè pugi de rang. Però a l’acte de coronació, l’amant li toca els cabells. Melville en farà un report detallat a la seva reina. Melville, però, té altres tasques a Londres, com indagar un altre candidat: Enric Darnley. Tot i que no és ni rei ni príncep i el seu pare fou desterrat d’Escòcia per oposar-se als Stuart, Darney és catòlic i besnet d’Enric VIII. Melville té converses amb la seva ambiciosa mare. Evidentment, Elisabet està al cas de la conxorxa. Arribats a aquest punt, Maria s’ha fet una dona i s’escolta els seus desigs més que no pas l’estratègia política.

Amb 23 anys (1565) Maria s’enamora de Darnley, que fa un doble joc: s’amistança amb David Rizzio (secretari privat i home de confiança de la Contrareforma, i els diumenges acompanya Moray a la Kirk a escoltar els sermons de Knox; al migdia dina amb l’enviat anglès i després balla amb les 4 Maries). Rizzio fa les gestions: demanar la dispensa papal, ja que són parents de lluny amb Darnley; demanar a Felip II d’Espanya si l’ajudarà en cas que la reina d’Anglaterra posi traves a aquest enllaç... Fan un casament en secret, perquè la reina no pot esperar els papers. El germanastre se n’assabenta i es mostra contrari a la relació, perquè suposarà una Escòcia clarament catòlica. A poc a poc, la noblesa també s’hi mostra en contra... Elisabet s’enfurisma: fa tancar la mare de Darnley a la Torre de Londres, vol fer tornar el pretendent a Londres i ofereix a Maria la successió al tron d’Anglaterra.

Finalment es casen i Elisabet s’enfada i busca complicitats amb Moray, que no ha assistit a la cerimònia i ordeix alguna cosa a l’ombra. Maria crida Moray a consultes i no hi assisteix. Ell i els seus seguidors es declararan proscrits. S’aixequen en armes, però venç Maria i Moray marxa amb la cua entre cames cap a Anglaterra.

Elisabet no pot rebre obertament Moray a la cort perquè tothom sabrà que ha sigut ella que l’ha atiat contra la seva germanastra. Ordeix un pla: mentre un polític francès despatxa amb la reina, fa que Moray es faci anunciar i ella fa el paper fals d’indignada. El francès n’ha de ser testimoni. Moray també ha de fer un paper de culpabilitat après i exculpar-ne la reina. I demana que Elisabet l’ajudi a rebre el perdó de Maria. Fa veure que l’expulsa com a traïdor.

9.3.1566 La reina Maria omple el seu marit de regals i ell s’acaba tornant presumptuós i s’immisceix en afers d’estat. Amb 19 anys, Darnley es converteix en un ”taral·lilot malagraït”. El degrada políticament i afectuosament. Sola, busca un conseller i el troba en Riccio, jove cultivat en la música. Passa a ser el secretari de la reina i mou molts fils. En qüestions militars es pot refiar de lord Bothwell.

Els lords protestants volen matar Riccio, però confabulen perquè ho faci Darnley, ja que l’italià li ha usurpat tot el poder polític i, segons li fan creure, potser el llit i tot. El rei s’hi avé i s’informa també a la reina d’Anglaterra que Maria també morirà. Moray ja corre cap a Escòcia i Knox ja prepara un sermó.

Mentre sopen amb els íntims i Riccio, s’hi afegeix Darnley. Apareix el temut lord Ruthven i amb una colla de seguidors maten Riccio. La reina li retreu l’acció al marit covard. Maria intenta cridar els fidels però Holyrood està envoltada de sediciosos. La tanquen sola a la seva cambra.

Es vol venjar i farà servir qualsevol mètode per acomplir-ho. Si abans era arrauxada, ara es torna cauta; si abans era franca, ara es torna mentidera. “Els traïdors seran traïts”. Ha d’aconseguir trencar una baula dels traïdors i el més feble és Darnley. Fa veure que té contraccions, així se li permetrà que hi vagi el metge i les dames de companyia, que passaran els missatges als fidels. Fa veure que ha perdonat el marit i així ell li diu tots els implicats en la mort de Riccio. Planegen escapar-se junts. Mentrestant Moray torna a ser a Escòcia. Ruthven i el qui ha apuntat la reina amb la pistola fugen del país. Darnley diu, davant Edimburg, que ell no va ser còmplice de l’assassinat, tot i que tothom ho sap, perquè va signar documents exonerant els culpables.

El 9 de juny de 1566 dona llum al futur rei al castell d’Edimburg, més inexpugnable que el de Holyrood. Per acabar amb els rumors que és fill de Riccio, davant de Darnley, fa jurament que és fill seu. Poc després de parir i no suportant més el seu marit, se’n va de viatge i de caceres. Maria li diu que es busqui una amistançada i que cadascú faci la seva. Ella busca un conseller fiable i el troba en Bothwell, lleial i cultivat. Íntegre, viril i pugnaç. Comença a agafar poder a la cort i, davant dels qui el voldrien anihilar, s’envolta de fidels. A ordres de Maria, fa les paus amb Moray, que porta l’administració, i Maitland, la diplomàcia. El rei queda totalment arraconat i canvia el caràcter tou per la rancúnia.

Darnley anuncia que se’n va del país i la reina considera que seria un descrèdit quan aviat batejaran el futur Jaume VI... A més, si va a parar a la cort de Caterina de Mèdici o d’Elisabet li traurien tots els draps bruts. Finalment, no marxa del país i Maria l’acull al dormitori (falsament) per fer veure que es reconcilien. Humiliat per tothom, es nega a assistir al bateig del seu fill. Per Nadal, la reina indulta els que van matar Riccio. Amb això, la vida de Darnely corre perill, perquè els va trair.

La reina cau en la melangia. Els seus servidors s’adonen que tot prové del desengany matrimonial. A més, sent una passió per a Bothwell. La documentació que explica aquesta passió (poemes i cartes escrites per la reina i que Bothwell guardava en un cofret) ha estat objecte de debat sobre l’originalitat o la falsificació. Zweig es mostra convençut que els documents són reals, per bé que Jaume I els feu cremar. Maria viu una desmesura passional, bojament enamorada. Però hi ha uns quants problemes: Bothwell està casat (amb una dona que li va proporcionar Maria); la infidelitat està penada (amb una llei que va promoure Maria) i Bothwell va de flor en flor; a més. La reina sap que l’única manera de mantenir-lo al seu costat és oferint-li el ceptre, però Durnley fa nosa. Es fa una reunió amb alts dignataris en què, a canvi de perdonar els assassins de Riccio, es desempallegaran del rei consort. En principi es parla de divorci.

Bothwell trama matar Darnely i assegura als sequaços que la reina hi està d’acord. Aquests, escamats, volen veuren la signatura de la reina en un bond, un document. Això no es produirà perquè la reina no n’està al cas i això perjudicaria la seva reputació i el futur del seu fill. Darnely, veient-se-les venir, s’escuda a Glasgow on té el pare i els seus seguidors. A més, està malalt. Per tal de portar-lo cap a Edimburg sense que sospiti, Bothwell fa enviar Maria a visitar el marit malalt a Glasgow.

Finalment, aconsegueix dur-lo en un casalot d’Edimburg i ell dia que ella és fora, fan volar l’edifici.

Per males decisions polítiques i emocionals d’ella, tothom sospita que la reina té a veure amb l’assassinat del seu marit. Fins i tot la reina Elisabet li envia una carta advertint del que es rumoreja. Per guardar les aparences, fan buscar els criminals, que tothom sap qui són però que ningú gosa dir. De fet, han fet córrer cartells amb els acusats. Lennox, pare de Darnely i home influent, força a fer un judici. Bothwell s’arma fins a les dents. Lennox, però, sap que si fa presentar Bothwell a judici, aquest el passarà per les armes. És per aquest motiu que Lennox demana empara a la reina d’Anglaterra, que escriu a la seva cosina comminant-la a ajornar el judici, carta que intercepta Bothwell i no arriba a la destinatària. Moray, sempre caut, fuig de viatge.

12.4.1567: comença el judici. Bothwell apareix amb 4.000 soldats, mentre que a Lennox només el poden acompanyar 6 homes. Lennox no permetrà que es faci un judici amb aquestes condicions. Evidentment, Bothwell en surt exonerat. I la reina, en comptes de retreure’s, l’exhibeix davant de tothom. Per tal de casar-s’hi ha de fer veure que Bothwell la viola i així es podrà anul·lar el seu matrimoni i prendre Maria com a muller. Malgrat els advertiments, Maria es casa de matinada i ningú hi assisteix: no volen veure com posa l’anell a l’assassí del seu marit. França no aprova el casament i fins i tot el seu confessor la deixa sola. Neixen desavinences amb el marit, que considera nul el seu divorci i passa les nits amb la seva primera muller. Tothom els fa vores.

Bothwell té por que l’assassinin i per això amuntega diners i soldats. A última hora l’ataquen però ell pot fugir. Maitland, el seu fidel conseller, també abandona la reina. Finalment, empresonen la reina i tothom la vexa. Volent que repudiï Bothwell, però no vol perquè està embarassada i això voldria dir deixar un infant bord. A més, descobreixen el contingut del cofret i es fa públic. Finalment li fan signar un bond dient abdicarà a favor del seu fill i, mentrestant, el germanastre serà regent.

Coronen un infant Jaume VI, amb Knox dient que l’infant ha estat arrencat de l’heretgia romana. Moray, sempre fred i calculador, vol fer-ne nomenar regent per la reina i pels lords rebels. Retreu a la seva germana tot el passat. Reclouen la reina al castell de la mare del seu germanastre on pareix un fill mort. Aconsegueix escapar-se’n i armar un exèrcit de fidels. A la batalla queda vençuda... Ha de fugir del país i se’n va Anglaterra. Per la seva banda, Bothwell fuig, el capturen i el tanquen en una presó danesa.

Després d’un judici molt enrevessat, la deixen captiva durant 15 anys aprox. Pot fer vida de reina, però no pot sortir del regne d’Anglaterra. Elisabet no pot maltractar-la: tot Europa la mira i, de fet, Maria és hereva al regne d’Anglaterra. Tampoc sabria on anar. Amb mil artificis aconsegueix fer arribar cartes a Espanya, França i el Vaticà, però mai arriba la solució. Malgrat les penúries no vol abdicar. Li surt un pretendent, don Joan d’Àustria, germanastre de Felip II. Ja forma un exèrcit als Països Baixos per alliberar-la, però mor.

Fa 40 anys i comença a estar cansada de la vida que porta. En 20 anys han mort tots els seus contrincants o favorables. Només li queda una enemiga: Elisabet, que no cedeix a deixar-la lliure, per molt que Maria ho demani fervorosament.

Mentrestant, Jaume VI és ja gairebé un home, però tosc, poc sapastre, tot i que aprèn castellà i té una certa intel·ligència. Del pare, però, hereta “la falsia, la vel·leïtat i l’escassa presència d’esperit”. Creix criat pels enemics acèrrims de la mare. De tant en tant, ella li envia alguna carta. Maria sospesa que el seu fill pugui regnar però ella mantenir el títol de reina. Elisabet no pot suportar una entesa mare-fill i hi fica mà. Li envia diners, gossos, cavalles... i l’enllamineix amb el tron d’Anglaterra. Signen un tractat on exclouen la mare del regne d’Escòcia. Maria Stuart ho ha perdut tot, fins i tot el fill.

Amb l’excusa, segurament falsa, que Maria ha tingut relacions amb Shrewbury, Elisabet ho escampa per denigrar-la encara més. Maria fa una carta dura, on retreu a Elisabet tot el que pot, fins i tot detalls íntims. Dona noms, detalls... tot el que pot: que “la seva feminitat és imperfecta i li permet experimentar la lascívia, però no pas l’autèntic plaer”.

Arribats a aquest punt, ja només queda una batalla a vida o a mort.

Maria Stuart acaba decapitada. Relat solemnement explicat.