Mary Beard "SPQR. Una historia de la antigua Roma"

 El llibre s’atura al 212 dC, quan Caracal·la va adoptar la mesura de convertir tots els habitants lliures de l’Imperi Romà en ciutadans romans de ple dret.

Fins al s. I aC no hi ha cap període anterior en la història d’Occident que es pugui conèixer tan bé (ni a l’Atenes clàssica). Fou a partir d’aquest segle que els estudiosos romans van començar a plantejar-se la història, a vegades amb grans dosis d’invenció i imaginació.

63 aC: Ciceró contra Catilina. Sata significativa, tot i que els antecedents de perills i derrotes:

-390 aC, una colla de gals saquejadors van ocupar la ciutat

-218 aC, lluita d’Anníbal. A la batalla de Cannes, a la Puglia (216 aC) s’especula que hi van morir 70.000 persones en una tarda.

-70 aC, Espartac i gladiadors lluiten contra els legionaris.

però el 63 aC, s’enfronten a l’enemic intern: un complot terrorista. Ciceró contra Catilina

Fets molt documentats, perquè Ciceró va escriure molt (haurem d’esperar fins a St. Agustí per documentar tan bé una biografia).

Els fets Ciceró vs. Catilina és un xoc d’ideologies polítiques i ambicions personals. Després d’avortar una assassinat contra Ciceró, convoca el Senat, denuncia Catilina de complot i el fa fugir de Roma. Catilina acaba morint combatent amb els exèrcits que li donen suport.

L’autora especula sobre si els fets s’han tergiversat i també explica què n’ha arribat als nostres dies.

Fundació mitològica de Roma, segons Livi: germans Ròmul i Rem abandonats, lloba que els alleta, fratricidi. Fundació de Roma: com que falten dones, s’organitzen uns jocs dedicats a Neptú i s’hi conviden els pobles veïns. Rapte de les sabines. Guerra de Roma contra llatins i sabins, que s’allarga. Són les mateixes dones sabines les que aturen el conflicte. Primer govern de Roma compartit: Ròmul i rei dels sabins Titus Taci.

En la mort de Rem per part del germà (com l’assassinat de Juli Cèsar el 44 aC) alguns hi han vist com el senyal que el fratricidi estaria incrustat en la política romana o que la guerra civil estaria en els gens del romans.

També crida l’atenció la política d’asil: els habitants dels territoris conquerits reberen gradualment la plena ciutadania romana amb els drets legals i protecció que comportava. (Ni Atenes va ser tan integradora). De fet, el Senat romà va ser multicultural.

En l’esclavatge també es va procedir diferent: no necessàriament era cadena perpètua. Es podien alliberar o comprar la llibertat. Si l’amo era ciutadà romà, ells també aconseguien la ciutadania. Aquesta pràctica d’emancipació o manumissió era un tret molt distintiu.

Sembla que la composició heterogènia de Roma, doncs, es remunta als orígens.

Quants anys tenia Roma? Les ments erudites van començar a calcular a partir dels jocs olímpics. Es va estipular que Roma i Grècia tenien, més o menys, al mateix temps: meitat del s. VIII aC. Tot i que són càlculs purament mítics, s’estableix el 21 d’abril del 753 aC com a data de fundació.

Un altre mite fundacional seria el d’Enees, narrat per Virgili. Com lligar Enees (s. XII aC) amb Ròmul (s. VIII aC)? Doncs s’inventen un arbre genealògic (p. 80).

Roma arcaica: molt difícil de datar. Mètodes: rastrejar la llengua llatina i certs costums o rituals (sembla que el poble romà era procliu a conservar antigues tradicions) i arqueologia (molt difícil en una ciutat tan urbanitzada). Tot i que són dates insegures, a partir d’algunes restes, podríem dir: enterraments al fòrum (1000 aC); cabanes al Palatí (700-750 aC).

Sí que és cert, però, és que el s. VI aC, Roma era una comunitat urbana, amb un centre i alguns edificis públics.

Què sabem d’aquesta Roma?

-Que tenia contactes amb el món exterior

-que tenia similituds i diferències amb els pobles veïns. Els més coneguts són els grecs del sud (colònies fundades el VIII aC: Nàpols, Sicília…). Més complicat conèixer etruscs, llatins, sabins, oscs (habitants originaris de Pompeia), samnites. No tenen literatura i no ens podem refiar dels relats llatins, impregnats de supremacia.

-que era molt corrent. Les troballes arqueològiques són semblants que les dels pobles dels voltants.

Gràcies al descobriment d’una làpida, sembla clar que durant 250 anys, fins al s. VI aC la ciutat de Roma va estar sota el poder de reis. La Història de Livi els enumera:

-Ròmul

-Numa Pompili: va inventar la major part d’institucions romanes

-Tul·li Hostili: instigador de guerra

-Anc Marci: creador del port d’Òstia

-Tarquini Prisc el Vell: creador del fòrum i dels jocs del circ

-Servi Tul·li: creador del cens i reformador

-Tarquini el Superb: la conducta tirànica del qual va promoure una revolució i la creació de la República. Era un tirà; però la guspira fou la violació de Lucrècia per part d’un fill del rei (fet explicat de manera mítica).

Tot i les incerteses, sembla clar que la Roma antiga va tenir algun tipus de monarquia. Amb tan mal record, que cap dels emperadors posteriors va voler anomenar-se mai ‘rex’.

En els relats hi surten elements clarament mítics. També sembla clar que el període monàrquic va ser més curt o bé hi va haver més reis dels que es llisten.

A final del VI aC es calcula que devien viure a Roma unes 20.000-30.000 persones.

Com era la religió? Es considera Numa fundador de la religió romana. Religió molt diferent de les nostres: no hi havia llibre sagrat, ni doctrina, ni sistema de creences. Tampoc la religió es preocupava per la salvació personal o la moralitat. Se centrava bàsicament en la realització de rituals destinats a mantenir en bona harmonia la relació entre Roma i els déus, assegurant així prosperitat i èxit. Sacrifici d’animals eren parts importants.

S’atribueix a Numa la invenció del calendari de 12 mesos.

A Servi Tul·li se li atribueix la creació del cens i l’organització de la gent en diferents classes socials. Sembla que va fer servir aquesta estructura com a assemblea electiva, l’assemblea centuriada.

Aquests reis tenen algunes coses en comú: història sanguinolenta i vincle etrusc. El poble etrusc estava més desenvolupat que Roma i sembla que es van arribar a aliances, més que no pas a conquestes.

Sembla clar que a final del VI aC ja hi havia edificis públics, temples i un centre; sobretot, a la zona del fòrum

La fi de la monarquia va comportar una república, i amb ella el concepte de ‘llibertat’. Es crl eu que el temple de Júpiter al Capitoli es va fer el primer any de la nova era. I que l’illa del Tíber també va sortir en aquella època.

També va néixer una nova figura de govern: els cònsols:

a) eren escollits íntegrament per vot popular

b) ostentaven el càrrec durant un any seguit i havien de presidir l’elecció dels successors

c) desenvolupaven el càrrec junts, en parella

d) donaven nom a l’any del mandat. E.g: “l’any del consolat de Marc Tul.li Ciceró i Gai Antoni Híbrida”

Com va néixer la República? A poc a poc, al llarg de decennis o potser de segles. L’ús més antic de la paraula ‘cònsol’ es remunta 200 anys més tard, al segle III aC. A començaments d’aquest segle també comencen les expansions militars, a tocar de Roma.

Segons relata una història, els barbers van començar a treballar a Roma per primera vegada el 300 aC i durant diversos segles la majoria dels romans van anar ben afaitats.

A part dels dos cònsols anuals, hi havia altres llocs subalterns: pretors i questors (rebien el nom de ‘magistrats’); el Senat funcionava com un consell permanent; i l’organització jeràrquica dels ciutadans i l’Assemblea Centuriada. (142).

Hi ha altres aspectes: un exèrcit organitzat en legions, un sistema inicial d’encunyació, el primer aqüeducte (312 aC), la via Àpia.

Moltes de les institucions característiques de Roma es conformaren entre el 500 i el 300 aC

La Monarquia (753-509 aC)

La República (509-27 aC)

Imperi (27 AC-476 dC)