Roy MacLeod (1941) (ed) "The Library of Alexandria. Centre of Learning in the Ancient World"

 Context:

Assíria: imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia 1392-934 aC (gairebé 500 anys).

Ciutats importants: Assur, Nínive, Nimrud

Llengües: accadi, arameu, sumeri

Religió: mitologia sumèria (diluvi, Gilgamesh)

Assurbanipal (últim rei de la dinastia). Regna: 669-627 aC (llatinitzat Sardanàpal)

Súmer: regió sud Mesopotàmia. Primera i més antiga civilització amb escriptura del món. Segle XLV-XIX aC

La història de Súmer es divideix en cinc períodes successius:

● Període d'Uruk final (al voltant de 3400 - 3100 aC.), molt innovador, que va establir els elements característics, al qual va seguir el curt període de Jemdet Nasr (c. 3100 - 2900 aC);

● període de les dinasties arcaiques (c.2900 - 2340 aC.), caracteritzat per l'existència de moltes ciutats-estat;

● Imperi accadi (c.2340 - 2190 aC.), Akkad (poble de raça semita) conquereix Sumer;

● Renaixement sumeri, sota la tercera dinastia d'Ur (c.2112-2004 aC).

Es suposa que Uruk va ser el començament de la civilització sumèria. A Uruk (la bíblica Erek i actualment Warka) es van fer descobriments fonamentals per a la humanitat: apareix la roda cap al 3500 aC i l'escriptura el 3300 aC, que és la datació més antiga de taules d'argila amb escriptura cuneïforme trobades fins ara.

Babilonia fue un antiguo imperio localizado en la región central-sur de Mesopotamia, teniendo su epicentro en la ciudad de Babilonia y que llegó a extenderse por Acad y Sumeria, arrebatando la hegemonía a las dinastías amorritas de Isín y Larsa del llamado Renacimiento sumerio. Su historia se divide en dos etapas principales, separadas entre sí por el período de dominación asiria; el imperio paleobabilónico o amorrita (1792 a. C.–1595 a. C.) y el imperio neobabilónico o caldeo (626 a. C.–539 a. C.). El imperio babilónico fue sucedido por el persa tras las conquistas de Ciro II el Grande.

Article de D. T. Potts

La tradició diu que sota el mandat d'Assurbanipal hi va haver la primera biblioteca sistemàticament recopilada (finals s. VII aC), però hi ha evidències que molt abans de la meitat del s. VII ja hi va haver aquest tipus de biblioteques al llarg de Babilònia.

A Uruk trobem els primers documents escrits en el món (c. 3400-3000 aC). Sembla clar que l'escriptura neix allí. El comportament d'arxivar (archival behaviour) es va originar amb l'escriptura al 4t mil·lenni aC. Thus, a good two and half to three thousand years of archival, curatorial, registrational behaviour can be documented in the Tigris-Euphrates river valley by the time we arrive at what was undeniably a monument of scholarly accumulation, the library of Assurbanipal.